Ahir vaig anar a l'oculista perquè notava que necessito més graduació a les ulleres. En efecte: mitja dioptria més a cada ull.
- Què fots, noi!? - va exclamar l'oculista en veure'm.
Això mateix és el que em pregunto jo: què foto perquè el vidre de les ulleres cada vegada sigui més gruixut. A aquest pas quan tingui cinquanta anys aniré amb dos culs de got que no deixaran veure ni de quin color tinc els ulls.
Quan li vaig preguntar el perquè a l'oculista, ell no em va saber respondre: no se sap per què a algunes persones la miopia se'ls estanca i a d'altres els augmenta. En realitat tampoc se sap massa bé perquè algunes persones tenen miopia, però aquest és un altre tema.
Us explico tot això perquè aquest és un comentari que molta gent em fa quan els dic que tinc tres dioptries i mitja a cada ull. "Déu n'hi do, no?" em renyen, com si els hi digués que cada dia em bec una ampolla de wiskhy o em menjo una cassola de xoriços fregits. Sí, Déu n'hi do. No és culpa meva. De fet, no m'agrada gens. El que passa és que ningú pot fer-hi res. No hi ha res pitjor que veure la cara d'alarma que posa la gent quan els dius la teva graduació ocular. "No és tant, no?" dic jo a vegades. "Doncs sí!" exclamen ells. No poden aprendre, com a mínim, a dissimular?
