Aquests dies els periodistes de TV3 ens recorden que no estan d'acord en tractar la informació política per blocs. Com sabeu, han de dedicar un temps a cada grup polític en funció de la representació parlamentària. És a dir: com més escons, més estona en antena.
Això em desperta dos sentiments contradictoris. D'una banda, no m'agraden les interferències ni l'intervencionisme. Cadascú hauria de tenir certa llibertat a l'hora de fer la seva feina. De l'altra, però, entenc que TV3 és una cadena pública que se subvenciona en part amb els nostres impostos i que d'alguna manera han de regular els seus continguts.
Posem un cas extrem però plausible: imaginem que la majoria dels periodistes de TV3 són votants de Ciudadanos, el partit amb menys representació al Parlament. Seria fàcil que aquests mateixos periodistes donessin màxima importància a totes aquelles notícies relacionades amb Ciudadanos i deixessin de banda, per exemple, les informacions d'ERC, un grup a l'altra banda de l'espectre i amb molta més representació parlamentària.
Certament és un tema delicat. On és la barrera entre el control i la censura? On comença i on acaba el dret a informar? Fins a quin punt un periodista que treballa en una cadena pública - i, per tant, cobra dels diners de tots: catalanistes, espanyolistes, de dretes i d'esquerres- pot tenir plena llibertat total i absoluta?