Tot això de les vacunes em fa pensar en un episodi molt curiós de la història del Japó. Durant uns 250 Japó, sota el govern del sogunat Tokugawa, va restar aïllat del món. Va ser un salt enrere enorme: anclats en un sistema feudal caduc i deficitari, donaven l'esquena voluntariament als descobriments científics de l'època. Encara pescaven amb raquítiques barques de fusta quan els americans navegaven amb pessants vaixells de metall moguts per vapor. Molts encara lluitaven amb katanes quan a tot arreu les armes de foc estaven generalitzades, per posar només dos exemples.
Un altre dels descobriments que els japos en un principi van passar-se pel forro van ser les vacunes. Fidels a la medicina tradicional xinesa, que havien importat segles enrere, no concebien això d'inocular bacteries dèbils en un cos humà saludable. Els poquíssims metges japonesos que coneixien tècniques occidentals (Japó comerciava amb comptagotes amb Holanda) eren en un inici tinguts per excèntrics i bojos pels seus companys de professió, fins que es va demostrar que era un sistema eficaç.
Més tard, amb la restauració Meiji, Japó es va obrir a Occident, fent el pas de gegant més gran que segurament cap país hagi fet mai. Finalment tots els tradicionalistes van acabar admetent que les vacunes no eren tan terribles.
No dic que el cas d'avui dia sigui el mateix perquè òbviament no ho és. Potser sí que la vacuna aquesta és una estafa: tal com vaig dir, em desconcerta que dos professionals d'una ciència puguin dir coses tan antagòniques, tan absolutament contraposades. Però com deia aquell, és important conèixer la història (i aquí afegeixo jo: si pot ser, la de tot arreu) per no acabar repetint els mateixos errors. No fos cas que el que avui trobem una aberració mèdica demà acabi essent el pa de cada dia.
