Extret del llibre de Ramon M. Nogués: "Déus, creences i neurones". Una reflexió impressionant i molt lúcida:
"Cal tenir clar, però, que un ésser humà sense identitat no és res. (...) Un cert progressisme que probablement tendeix a simplificar a problema defensa que no calen signes identitaris: en el futur no n'hi haurà i cadascú podrà optar pel que vulgui. Això ho solen defensar membres de cultures hegemòniques, que en el fons saben que mantindran la seva identitat perquè són hegemòniques, i a més en molts casos veuen finalment a punt d'extinció les cultures residuals que en el fons mensypreen profundament. Per exemple, és fàcil defensar-ho essent de cultura castellana o anglesa -la llengua és una peça central de la identitat, es vulgui reconèixer o no-, cultures hegemòniques i que saben que avui no corren cap perill. A més a més, els membres d'aquestes cultures, defensant el caràcter innecessari de la identitat -perquè la seva no està amenaçada- poden lluir la pirueta progressista que significa presentar-se com qui no la desitja ni la necessita".
