diumenge, 6 de novembre de 2011

ABOUT A BOY i el NADAL



El protagonista d'About a Boy viu de les rentes que li reporta una cançó nadalenca que va compondre el seu pare anys enrere. Gràcies a la cançoneta en qüestió es pot permetre el luxe de no treballar, però sentir-la tantes vegades fa que se senti trist i avorrit. Cada any, quan la posen per primera vegada a la ràdio, sap que està a punt de començar el seu malson particular.
Des que vaig llegir aquesta novel·la del gran Nick Hornby que cada any també em fixo en el primer anunci nadalenc. L'he vist avui, dia sis de novembre, a la televisió. Era d'Ono. Ahir, a Girona, vaig veure que en un pis ja hi havien penjat un d'aquells espantosos Pares Noëls de peluix que se suposa que estan a punt d'entrar pel balcó. A molts supermercats ja hi ha torrons i pernils, i aviat hi penjaran garlandes (no us perdeu la decoració naïf-psicodèlica dels Mercadona, capaç de provocar-te un atac d'angoixa si hi passes gaire estona).
El Nadal fa que molta gent es deprimeixi. No és el meu cas (és estrany: deu ser de les poques coses que no em deprimeixen) però a vegades sí que cansa, de la mateixa manera que tot et cansa quan et bombardegen durant setmanes i setmanes. Exactament el mateix que passa amb la política, i amb l'economia, i amb tot. Tant els hi costaria començar-ho una mica més tard?