Sóc un gran fan d'Albert Sánchez Piñol: m'agraden (en ordre invers) les seves novel·les, els seus contes i els seus articles. Dissabte passat vaig trobar el primer que no em va fer el pes, per no dir directament que era un disbarat a mig cuinar.
A en l'article en qüestió, Sánchez Piñol intentava demostrar que Jesús de Natzaret segurament no va existir. Segons ell, els Evangelis no són fonts fiables, i encara menys els apòcrifs. És cert que aquests darrers són, en molts casos, històries fantàstiques, pures i dures, però els últims dies la vida de Jesús van ser documentats i posats per escrit (a diferència de l'episodi de la Nativitat que segons molts experts és, com a mínim, dubtós). És cert que els evangelis contenen exageracions, inexactituds i recursos teatrals però... quins textos històrics no en tenen? Qualsevol historiador ens pot explicar que quan es narra, posem pel cas, una batalla, tant el nombres dels exercits com la durada del combat és exagerada, quan no és directament una invenció.
Sánchez Piñol tampoc s'ha informat bé: no només Tàcit i Suetoni mencionen Jesús, sinó que també ho fa Plini el Jove. El famós historiador jueu Flavi Josep també en parla, si bé el seu text va ser manipulat matusserament durant l'Edat Mitjana per l'Església catòlica, que va fer-hi afegitons grollers i interessats que, avui dia, reconeix i lamenta. Això no vol dir, però, que el text original no fes referència a Jesús. Molts personatges històrics tenen poca presència en documents escrits i ningú dubta de la seva existència. Mahoma podia parlar amb l'arcàngel Gabriel, conquerir territoris amb l'ajuda d'Al·là i pujar al cel d'un salt, però la sola existència de Jesús és inconcebible. Per favor.
El més alarmant no és l'article matusser del meu admirat Sánchez Piñol, sinó les delirants reaccions dels lectors. Respectar l'Islam és un símbol de progressisme multiculti. Ser budista mola. El Feng Shui és molt urbà, molt trendy. L'animisme és una religió exòtica que mereix tots els respectes. Però el cristianisme no. Tothom s'hi atreveix, fins i tot aquells disposats a creure en energies místiques, Karmes o sistemes sociopolítics eficaços.
