diumenge, 24 de juny del 2012

EL MALETÍ



No recordo com es deia. El que sí recordo és que feia cara de psicòpata -nas aixafat, ulls minúsculs i fugissers-, parlava de pressa i malament, i es movia com si el seu cos fos un tauló de fusta.  Compensava les seves limitacions físiques amb una resistència inhumana: encara que el peguessis mil vegades, ell mai queia. Si no hagués estat tan maldestre s'hauria convertit en un bon boxejador.

Treballava en un escorxador i era un apassionat de la seva feina. Li agradava tan que sempre duia les eines al damunt: una maleta d'alumini plena de ganivets afiladíssims. Una nit van parar-lo en un control policial. Va donar positiu en el test d'alcoholèmia i en el test de drogues. Positiu llarg. Mentre un policia l'escorcollava el seu company va obrir el maleter del cotxe. Endevineu que va trobar-hi? El maletí ple de ganivets. Amb la llengua pesant pel mam i la farlopa, va intentar fer-los entendre que treballava en un escorxador però la polica, suspicaç, va arrestar-lo i va passar la nit a la cel·la dels borratxos, per un si de cas. L'endemà van deixar-lo en llibertat.

 Pensareu que en va aprendre i que mai més va dur la maleta dins  del cotxe. Doncs no. Fa temps que no el veig però el darrer cop que el vaig trobar em va dir que encara la duia sempre al damunt. "Pa huevos, yo" declarava dibuixant un somriure ferotge i esdentegat.