dimarts, 16 d’octubre del 2012

L'ESTRATÈGIA DE LA POR




En el fons, tota la mitologia de Batman gira entorn de la por i de com dominar-la. Perquè la por, tema recorrent a la literatura, cinema i còmic, sempre és representada com el pitjor enemic del protagonista. L'arma més mortífera que poden fer servir en contra seva.

En ple debat independentista, Espanya i els catalans unionistes comencen a fer servir aquesta arma. En termes purament estratègics, fan ben fet. Jo, al seu lloc, faria el mateix. Saben que un cop hagin esmicolat la moral catalana la victòria vindrà sola, i serà acaparadora i definitiva. Tenen tota la raó del món.

Diuen que els empresaris catalans comencen a reunir-se en secret per dinamitar el procés d'independència. Diuen que a Espanya ja s'han engegat boicots monumentals que destruiran l'economia catalana. Diuen que sectors molt amplis -de fet, majoritaris- de l'exèrcit estan frisosos de treure els tancs al carrer. Diuen tot això, i en els dies que vénen encara diran moltes més coses, i totes seran terrorífiques i espantoses. I sabeu per què? Perquè ells també tenen por. Tanta, o potser més que nosaltres. Penseu que per fer servir aquesta estratègia tu mateix has de conèixer-la a un nivell íntim.

Els espanyols no vindran a matar-nos. És cert que fa uns anys potser hauria passat, però no pas ara. Els temps han canviat, i per més que algunes idees amb prou feines han evolucionat, sí que s'ha fet impossible dur-les a terme. Hi ha mecanismes europeus i internacionals per evitar-ho, a banda de que l'exèrcit espanyol no deu tenir diners ni per posar gasoil als jeeps.

Poden fer-nos mal? És clar que sí. Moltíssim. I és més: ens el faran. Hem de saber bé on ens posem abans de començar un combat. Que ningú es pensi que pot lluitar de debò sense acabar amb el nas com una albergínia, les costelles adolorides i els ulls mig tancats de tantes hòsties com ha rebut. Abans de pujar al ring, pensem-hi bé. Si la nostra decisió és ferma, fora guants -els combats de veritat es fan sense guants ni  mariconades, això a Espanya ho tenen clar-, apretem les dents i som-hi. Si no, val més no començar, i passar-nos l'estona veient sèries a la tele.