dilluns, 17 d’agost de 2015

ARQUEOLOGIA TUITERA

Fa un temps vaig crear un pefil fals a Twitter. Al principi era per fer el burro, però aviat vaig veure'm arrossegat pel dark side, i vaig acabar movent-me en ambients tuitaire-espanyolistes. Vaig convertir el meu àlter-ego virtual en un votant de Ciudadanos, PP o Vox, segons com bufés el vent. Era un personatge a qui li faltava mitja hora de forn -a couple beer short in the six-pack, que diuen els anglesos. En conseqüència, tots els seus tuits eren demencials, autèntiques insensateses que no podien sortir del teclat d'una persona equilibrada. Era una mena d'experiment, tenia curiositat per saber fins on arribaria tot plegat. Fins i tot em preguntava si tots aquells paios eren reals o eren trolls i fakes, com ho era jo. Però, ai las!, aviat vaig tenir retuits, i fins i tot uns quants seguidors. De fet, li anava molt millor al meu àlter-ego que no pas al meu perfil autèntic (que, també s'ha de dir, no és gaire actiu).

En aquelles cloaques vaig conèixer a l'Arqueòleg Glamurós.  Molts dels seus seguidors eren espanyolistes radicals, de manera que vaig pensar que ell també n'era un. Anava errat: ell també és català. A diferència de molts dels seus camarades, era molt d'equerres, però, com ells, es declarava enemic acèrrim del nacionalisme i del catalanisme, dos termes tan amplis com confusos.

En un moment donat, el nano va fer un comentari que hauria fet envermellir a en José Maria Aznar, i el meu àlter-ego, que ja us he dit que era un bon pàjaro, va córrer a felicitar-lo, potser massa emfàticament. L'Arquèoleg el va bloquejar a l'acte. Em va picar la curiositat i vaig investigar una mica. Té un bon nombre d'incondicionals que el defensen a capa i espasa i li riuen totes les gràcies. Internet, el camp de cultiu d'egos més gran del planeta, fertilitzat a base de likes, retuits i follows, ha engendrat un munt de personatges així. Però tenia coses importants a fer i aviat vaig oblidar-me'n.

Fa pocs dies la casualitat va fer que tornés a coincidir-hi, aquesta vegada a través del meu perfil real. Altre cop, perquè vaig respondre a uns comentaris ferotgement unionistes (per dir-ne d'alguna manera) que uns amics seus van retuitejar. Perquè us en feu una idea, un d'aquests amics té una gran bandera espanyola al seu perfil, i l'altre un dibuix d'unes rates de cloaca armades amb estelades i banderes de Catalunya. Perquè veieu quins ambients freqüenta, el company Arqueòleg: digue'm qui et segueix i et diré qui ets. Vaig saber que també tenia un bloc i un dia vaig visitar-lo. Segons les seves pròpies paraules, és la ploma més àcida de la xarxa. Encara avui sóc incapaç de detectar la ironia -si n'hi ha- en aquest epítet. No ho sé, potser sí que realment està convençut de ser la ploma més àcida de la Xarxa. L'Arqueòleg dóna suport a grups de l'òrbita de Podemos. Fins aquí tot fantàstic, seria pitjor que fos de Ciudadanos, però ens ha de fer reflexionar, sobretot als qui afirmen que els Iglesias i Colau boys són partidaris del dret a decidir. A banda d'això, escriu prou bé, té un corpus ideològic ben estructurat i és impossible no compartir algunes de les seves idees, en especial les que parlen de financiació, investigació i arqueologia.

La gràcia de tot plegat és que el nano té la pell molt fina. Sembla ser que és un dels personatges de la Xarxa que més gent ha blocat. Després d'investigar una mica vaig descobrir que se sent perseguit i assetjat, i de seguida que un debat se li fa una mica costerut, pam, ja t'ha blocat. Avui en dia, si l'Arqueòleg Glamurós no t'ha blocat és que no ets ningú. Podríem fer-ne samarretes: Jo també vaig ser bloquejat per l'Arqueòleg. Molts independentistes el coneixen, i la facilitat que té per defugir el debat i tirar pel dret ja comença a ser una llegenda a les xarxes socials. Se sent atacat per la seva condició de gai i de militant d'esquerres, però la gent únicament reacciona davant dels dels seus escrits. No he investigat en profunditat, però no he vist excessives manques de respecte ni burles massa cruels, encara que ell sí que se sent amb el dret de ser sarcàstic i disparar contra tothom que no balli al so que ell marca.  Si et uns personatge públic, Arqueòleg, t'arrisques a que la gent digui el que pensa de tu. I el que la gent pensa de nosaltres la majoria de vegades no ens agrada. Ho sento, nano, però tal com diuen els moderns, shit happens.