Xul·lo i nadalenc

L'AMIC INVISIBLE I TELE GIRONA

Ahir vaig passar bona part de la tarda comprant coses per als meus amics invisibles. Aquest any he de fer tres regals a tres persones diferents. Generalment escullo els regals amb cura, pensant bé què pot interessar a les persones en qüestió. Sempre que puc m'informo de què els fa falta i, si no tinc fonts fiables, procuro comprar una cosa que els puguin agradar. Faig servir aquesta màxima: "Compra alguna cosa que no et faria res que et regalessin a tu".
La gent que em fa els regals a mi, però, a vegades no s'hi mira tant. Un any em van regalar un coixí d'exteriors. Era de color cru, quadrat, no tenia res d'especial. L'any següent em van regalar una llanterna. Era molt barata, es veia a cop d'ull. Segurament comprada als xinesos per dos o tres euros (el pressupost era d'uns vint). El pitjor de tot és que mai va funcionar. Marcs de fotos i posacedés amb la forma de la cara d'en Mickey Mouse. Alguna vegada he tingut sort i m'ha tocat una ampolla de whisky, cosa que sempre s'agraeix, o el devedé d'X-Men 2, Fins i tot una bossa d'esport. Per desgràcia, aquests regals útils han estat més l'excepció que no pas la regla.
Si llegeixes aquest post i ets el meu amic invisible, pren nota: una ampolla de whisky (o dues de vi bo) no em farien cap nosa. Tampoc l'últim llibre d'en Nick Hornby. Una samarreta xul·la per fer esport (talla L o XL, depèn) o  fins i tot un jersei.
Si no saps què regalar, no t'oblidis de la novel·la revel·lació d'aquest Nadal: Manual de Supervivència. Per cert, el dilluns entre dos quarts de dues i les dues em fan una entrevista a TVGirona.

PORCA MISÈRIA I LA PATERNITAT

A la tercera temporada de Porca Misèria en Pere i Laia tenen un ensurt perquè creuen que aquesta darrera està embarassada (em nego a escriure "que estan embarassats" perquè és una expressió que, tot i estar de moda, em fa moltíssima ràbia). Al final resulta ser una falsa alarma: la Laia simplement havia tingut un endarreriment, i al final del capítol tots dos respiren tranquils.
La situació no tindria res d'especial si no fos perquè la parella està ben instal·lada a la trentena. Trenta-cinc anys, crec recordar que tenia en Pere. La Laia potser una mica menys. Al final de l'episodi, al vaixell de l'Àlex,  s'abracen i es pregunten si no són molt estranys: la gent de la seva edat vol tenir fills i ells, en canvi, no. Són dos adults joves amb projectes i ambicions, i els nens els impedirien aconseguir les seves metes: en Pere, dedicar-se de ple als guions  i la Laia, arribar lluny amb la seva carrera científica.
No obstant això, tots dos se senten malament: als trenta-i-pico se suposa que la gent ha de tenir fills. No fer-ho és considerat una extravagància, especialment a pobles i ciutats petites. La pressió de l'entorn existeix, i no són poques les persones que han de donar explicacions pel fet de no voler tenir criatures en el moment en què la societat  ho demana. No cal ser mestre per saber que un fill nascut en un mal moment té efectes devastadors sobre una parella, i pot arribar a trencar-la fàcilment. Tot i així, molta gent, empesa per aquesta mena d'exigència social, es tira a la piscina. El temps dirà. Jo els desitjo molta sort. En part, em fan una mica d'enveja: a mi també m'agradaria tenir fills algun dia. Però abans de pensar el nom i de quin color els pintaré l'habitació, he de pensar si estic preparat.

UN REGAL DEL TIÓ

Us regalo un fragment de Oh, Blanca Navidad:
Resulta deprimente porque a todos nos gusta pensar que somos únicos, y la realidad te decepciona una y otra vez: todos hablan igual, como si les hubieran dado un guión a seguir.
Todos los adultos le piden a Santa una Visa Oro y un BMW, riéndose a carcajadas como si fueran los primeros lo bastante cínicos como para atraverse a pedir esos lujos. (...) La semana pasada fui a una tienda del Upper West Side. Es un establecimiento que recuerda un museo natural, donde todo está en venta: cada uno de los animales, disecados o reducidos a huesos, que habita la Tierra tiene su representante en la tienda.  (...) Junto a la caja había un cuenco lleno de ojos de cristal con un cartel que decía: NO PONGA LOS OJOS DE CRISTAL ENCIMA DE LOS SUYOS. PUEDE PROVOCARLE HERIDAS.
- Siempre pasa lo mismo - me dijo el tipo del mostrador. - Primero se colocan los ojos y luego se lamentan. Me tienen harto.
Me asustó pensar que, hasta que leí el aviso, mi primer impulso había sido coger los ojos y colocarlos encima de los míos. Pensé que sería divertido.
Nos enorgullecemos de ser entes irrepetibles, pero me temo que en definitiva la policía tiene razón: al final, por mucho que digamos, lo único que nos distingue de verdad son las huellas dactilares.

AVANTATGES DE TENIR FILLS

Diuen que tenir fills és la millor cosa del món. No tinc motius per dubtar-ne però, com que de moment no en tinc, tampoc puc confirmar-ho. El que sí que sé és que tenir un fill o filla comporta tota una sèrie d'avantatges respecte els que no en tenim. Vegem-ne alguns:

- Una persona amb fills no pot ser president d'una comunitat de veïns (no és broma, a mi m'ho han fet servir com a excusa).
- Algú amb fills té més dret a queixar-se del soroll que fan els veïns quan carden que no pas un que no en tingui (tampoc és broma, això també m'ho han dit).
- Una persona amb fills té l'excusa ideal per saltar-se qualsevol acte social o àpat de compromís.
- En cas d'averia elèctrica, una persona amb fills té dret a que el lampista hi vagi abans (sé de solters que han fet servir aquesta excusa amb èxit).
- Un pare o mare sempre té tema  de conversa amb d'altres pares i mares, de manera semblant a com passa entre els aficionats al futbol. Fins i tot sospito que tenen codis secrets que fan servir per comunicar-se. "El meu nen no em menja res" pot tenir dotzenes de significats ocults.
- Una persona amb fills té dret a intervenir en les converses de bar alienes, predicant les bondats de la paternitat als infidels. Aquest és un dret que em disgusta de mala manera.
- El fet de tenir fills pot ser una excusa perfecta per condemnar a un membre de la parella a un hivern sexual llarguíssim.
- Tota persona amb fills tendeix a creure que els demés també han de tenir-ne, i es reserva el dret de pensar que ets un bitxo raro si no és ho fas.

OH, BLANCA NAVIDAD

Fa quatre o cinc Nadals vaig descobrir a David Sedaris, que sense cap mena de dubte és el meu escriptor preferit. Americà fills d'immigrants grecs, actualment viu a França i es dedica a escriure i a llegir els seus monòlegs a la ràdio. Sedaris va fer-se famós amb una sèrie de relats de quan feia d'elf de Santa Claus (amb trenta-i-pico anys) en uns grans magatzems. Aquí teniu alguns fragments del llibre "Oh, Blanca Navidad" escollits pràcticament a l'atzar:

"- Qué prefiere: elfo a tiempo completo  o elfo de tardes y fines de semana?
- Elfo a tiempo completo- dije yo.
Tengo una entrevista el miércoles que viene al mediodía. Soy un hombre de treinta y tres años tratando de conseguir un puesto de elfo".


"A menudo veo por la calle a personas repartiendo folletos disfrazadas de objetos. La verdada es que tiendo a evitar los folletos, pero me parte el corazón ver a un hombre adulto disfrazado de enchilada. (...) Esta tarde, en Lexington Steel, acepté un folleto de un hombre vestido de cámara de vídeo. Verlos me deprime: resultan incongruentes en medio de la calle".


"Un segundo recorrido sirvió para que aprendiéramos los nombres en clave de ciertos lugares, como el Rincón del Vómito, un muro forrado de espejos cerca del Árbol Mágico donde los niño mareados tienden a depositar el contenido de sus estómagos. Cuando alguien vomita el elfo más cercano debe gritar VAMOOSE, que es el nombre del producto de limpieza que se usa en la tienda".

EL CALB DELS ULLS PLOROSOS

Tenia un dia de merda i, amb l'intenció de posar-hi remei, vaig anar a prendre una cervesa al 9 Toc. A la barra hi havia un paio calb amb els ulls plorosos i veu de cassalla que bevia un got de whisky. Sense que jo li dirigís la paraula em va explicar que una vegada la policia va arrestar-lo - no em va dir el perquè, tot i que era fàcil d'imaginar- i li van fer passar la nit al calabós. Allà, un agent jove volia fer-li beure un got d'aigua que sembla ser que contenia algun tipus de droga. El calb dels ulls plorosos s'hi va negar rotundament. El policia novell va tornar-ho a intentar amb el mateix resultat fins que, furiós, va cridar tant que el seu superior va anar a veure què estava passant. En veure al detingut va somriure paternalment, va posar la mà sobre l'espatlla de l'agent jove i li va dir:
- Aquest tio porta molts anys corrent pel món. Deixa'l estar, a ell no el podràs enganyar mai.
I tot seguit li va oferir un altre got d'aigua que el meu amic tampoc va acceptar: totes les precaucions eren poques.
L'endemà van haver de deixar-lo en llibertat. Per celebrar-ho va entrar a un bar i es va beure dos gots d'aigua seguits. Després va demanar un got ple de JB sense gel.
- Com aquest - va dir mostrant-me el got ja buit.
Vaig fer un glop de la meva cervesa, pensant que el dia havia deixat de ser tan merdós.