Diuen que tenir fills és la millor cosa del món. No tinc motius per dubtar-ne però, com que de moment no en tinc, tampoc puc confirmar-ho. El que sí que sé és que tenir un fill o filla comporta tota una sèrie d'avantatges respecte els que no en tenim. Vegem-ne alguns:
- Una persona amb fills no pot ser president d'una comunitat de veïns (no és broma, a mi m'ho han fet servir com a excusa).
- Algú amb fills té més dret a queixar-se del soroll que fan els veïns quan carden que no pas un que no en tingui (tampoc és broma, això també m'ho han dit).
- Una persona amb fills té l'excusa ideal per saltar-se qualsevol acte social o àpat de compromís.
- En cas d'averia elèctrica, una persona amb fills té dret a que el lampista hi vagi abans (sé de solters que han fet servir aquesta excusa amb èxit).
- Un pare o mare sempre té tema de conversa amb d'altres pares i mares, de manera semblant a com passa entre els aficionats al futbol. Fins i tot sospito que tenen codis secrets que fan servir per comunicar-se. "El meu nen no em menja res" pot tenir dotzenes de significats ocults.
- Una persona amb fills té dret a intervenir en les converses de bar alienes, predicant les bondats de la paternitat als infidels. Aquest és un dret que em disgusta de mala manera.
- El fet de tenir fills pot ser una excusa perfecta per condemnar a un membre de la parella a un hivern sexual llarguíssim.
- Tota persona amb fills tendeix a creure que els demés també han de tenir-ne, i es reserva el dret de pensar que ets un bitxo raro si no és ho fas.