Cadascú pot dir la seva: aquesta és la grandesa d'Internet i, alhora, el seu Costat Fosc. Avui el Diari de Girona ha tingut l'amabilitat de publicar aquest article (des d'aquí els ho agraeixo) : http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/12/02/manual-supervivencia-al-complicat-segle-xxi/449907.html . Un lector matiner de seguida ha dit que he copiat el currículum de Chuck Pallahniuk, demostrant que sap molt poc de l'escriptor americà, i encara menys de mi mateix. Em consta que alguns dels meus amics que, anys enrere, es guanyaven la vida de formes peculiars llegeixen aquest blog. Són gent amb noms i cognoms. Però això a Internet no compta. Internet és el lloc on tothom pot opinar (sempre de forma anònima, és clar) sense sentir la necessitat de demostrar res. Opinar per opinar, sense ni tan sols fullejar la novel·la. Em deprimeix que hi hagi gent així, i em pregunto si ells són feliços carregant-se la feina dels demés. O potser a ells també els hi deprimeix fer-ho, qui sap.
En la mateixa resposta el comentarista diu que hi ha un llibre que titulat "Emergency", de Neil Strauss. Un llibre l'existència del qual desconeixia del tot (en realitat fins avui tampoc no sabia qui era Neil Strauss) Segons l'intrèpid comentarista, Manual de Supervivència estaria inspirat en aquest llibre. De nou, demostra que ni tansols ha fullejat la primera pàgina. He fet una cerca al Google i he descobert aquest extracte d'Emergency:
"Es el estremecedor y aterrador viaje de Strauss por un país que ha perdido su sentido de la seguridad, en el que un hombre se prepara con las herramientas necesarias para salvarse a sí mismo y a sus seres queridos de un futuro incierto. Su meta es trasladarse a otro país y en el proceso, aprende a vivir en la naturaleza salvaje, y se reinventa a sí mismo como un desafío gubernamental: un superviviente capaz de manejar pistolas, pilotar aviones y abrir cerraduras con ganzúas."
En fi, que s'assemblen com un ou a una castanya.
