Ahir vaig passar bona part de la tarda comprant coses per als meus amics invisibles. Aquest any he de fer tres regals a tres persones diferents. Generalment escullo els regals amb cura, pensant bé què pot interessar a les persones en qüestió. Sempre que puc m'informo de què els fa falta i, si no tinc fonts fiables, procuro comprar una cosa que els puguin agradar. Faig servir aquesta màxima: "Compra alguna cosa que no et faria res que et regalessin a tu".La gent que em fa els regals a mi, però, a vegades no s'hi mira tant. Un any em van regalar un coixí d'exteriors. Era de color cru, quadrat, no tenia res d'especial. L'any següent em van regalar una llanterna. Era molt barata, es veia a cop d'ull. Segurament comprada als xinesos per dos o tres euros (el pressupost era d'uns vint). El pitjor de tot és que mai va funcionar. Marcs de fotos i posacedés amb la forma de la cara d'en Mickey Mouse. Alguna vegada he tingut sort i m'ha tocat una ampolla de whisky, cosa que sempre s'agraeix, o el devedé d'X-Men 2, Fins i tot una bossa d'esport. Per desgràcia, aquests regals útils han estat més l'excepció que no pas la regla.
Si llegeixes aquest post i ets el meu amic invisible, pren nota: una ampolla de whisky (o dues de vi bo) no em farien cap nosa. Tampoc l'últim llibre d'en Nick Hornby. Una samarreta xul·la per fer esport (talla L o XL, depèn) o fins i tot un jersei.
Si no saps què regalar, no t'oblidis de la novel·la revel·lació d'aquest Nadal: Manual de Supervivència. Per cert, el dilluns entre dos quarts de dues i les dues em fan una entrevista a TVGirona.
