Hem anat de colònies amb la mainada. Veient els monitors i monitores m’han vingut records de quan jo n’era. Tenia vint-i-dos anys i la carrera acabada, però no hi havia feina de mestre, de manera que vaig entrar a treballar en una casa de colònies. Sense contracte ni assegurança, i cobrant tant poc que no entenc com l’amo aconseguia aguantar-se el riure a l’hora de pagar-nos.
Recordo una nit en especial. Els nens i nenes feien una gimcama i jo m’havia de disfressar de bruixot i anar a una clariana a fer de control. Sempre em tocava a mi fer de bruixot, no sé per què. No tinc cap aptitud dramàtica, i passo tanta vergonya disfressat que segur que no tenia cap gràcia. Però la coordinadora em deia que ho havia de fer jo, i no hi havia discussió possible. Aquella era una nit fosca, i em vaig trobar sol enmig del bosc, vestit amb una túnica feta amb retalls de mantes velles, un barret punxegut i una olla fumejant. Els grups venien perquè els hi encarregués les respectives tasques per poder salvar a la Fada Bona, i van arribar tots menys un. Vaig esperar molta estona i seguien sense aparèixer. No teníem mòbils, de manera que no hi havia possibilitat de trucar a un company per veure què passava. Fart d’estar en aquella clariana, vestit de bruixot i una mica acovardit pels sorolls del bosc, vaig pensar en fotre el camp i tornar a la casa. De seguida ho vaig desestimar: i si els nens arribaven i no m’hi trobaven? Potser seguirien buscant-me i es perdrien. De manera que vaig quedar-me allí assegut, sentint-me ridícul i preguntant-me què havia anat malament, què m’havia dut fins allà. On m’havia equivocat. Sol enmig de la nit, amb els mussols i els rats penats rient-se de mi i de la meva patètica interpretació, em sentia trist i miserable. Finalment els nens arribaren (segons ells, s’havien entretingut perseguint una guineu) i els vaig poder entregar el missatge. La Fada Bona fou salvada i jo em vaig treure la disfressa de saques i el maquillatge. Vaig dir a la coordinadora que ja n’estava fart, que allò no era per mi, i ella em va dir que era el millor bruixot que mai havia tingut. Si no m’agradava, podia fer de Fada Bona.
- Quedaràs molt guapo, amb mitges i ales- em va dir.
Derrotat, vaig endreçar la disfressa al meu armari: l’endemà venia un altre grup.
