dilluns, 29 de juny de 2009

DISSABTE VA TORNAR A PASSAR...



... i va anar així: érem amb la xicota comprant, i ella va trobar una amiga. Havien estudiat juntes Magisteri o Psicopedagogia. Quan l'amiga li va preguntar a quina escola estava treballant, la meva xicota va respondre que a la concertada.
- Ah, ja... - va fer l'amiga.
Si li haugés dit que es dedicava al lap dance no hauria fet pitjor cara. Treballar a l'escola concertada: on s'és vist. Aquell "ah" de compassió l'he sentit mil vegades a la pròpia pell. "Ah..." et diuen, a vegades abaixant la vista, com si no soportessin mirar-te als ulls. Els sorprèn tantíssim que alguna gent hagi escollit lliurement no fer oposicions que tots els esquemes se'ls hi trenquen. De seguida afegeixen "Però si tu estàs bé, endavant." com volent dir "si t'agrada aquest jersei tan espantós, ets lliure de dur-lo i que la gent es rigui de tu".

Agradi o no, aquesta és la mentalitat que impera avui dia. Una vegada vaig conèixer a un mestre que em va explicar que si suspenia les oposicions faria les de policia municipal. Si no, les de carter. No m'explico com encara estem així: donant a una persona una feina de per vida, blindada contra tot i contra tothom, només perquè ha aprovat un examen un moment concret. A partir d'aquell punt pot fer quasi qualsevol cosa, literalment. Sé de què parlo: vaig tenir una relació amb l'Administració Pública, i sé quina dinàmica hi ha. En general, òbviament. Sempre en general.

En fi, que així estem. Aguantant "ahs" i "jas", i consells ben intencionats del tipus: "hauries de fer oposicions, així no treballaries tant" o bé "jo vaig marxar de la concertada perquè ja n'estava fart, de tanta feina". Tots dos comentaris els he sentit personalment per boca de dues persones diferents.

La proper vegada, ja m'he mentalitzat, quan em preguntin on faig de mestre els hi respondré que sóc sexador de pollastres, format a la prestigiosa escola de Nagoya, a Japó. A veure si la cara de pena és inferior a quan els dic que treballo a l'escola concertada.