dijous, 11 de juny de 2009

CAOS TOTAL ( V )

Avui era a la barra d’un bar, fent una cervesa i prenent notes per un conte que tinc pensat. Serà un remake en pla de conya dels Tres Porquets. Tot d’una se m’ha acostat un paio de la meva edat, amb la barba a clapes, mocador palestí i pudor de tabac de liar.

-Et puc fer una pregunta? – ha dit asseient-se al meu cantó.
-Sí – he respost jo, desconcertat perquè el paio no em sonava de res.
-Estàs escrivint sobre mi?

Tinc un magnetisme estrany que fa que tots els penjats se m’acostin. Primer he pensat que anava pet. Però de seguida he vist que no: aleshores havia de ser un boig. Sigui com sigui, el tio em mirava seriosament i no feia cara de fer broma. Amb aquells ulls tan negres i la barba a clapes. Ja em veia anant a hòsties.

- No, estic escrivint un conte – li he explicat mostrant-li la llibreta, quasi excusant-me – Veus? És sobre els Tres Porquets.

Ha mirat la llibreta i ha deixat anar aire sorollosament, com si ja no pogués retenir-lo més estona als pulmons. S’ha fet evident que li treia un pes de sobre al paio, i clavant-me un plantofada amistosa a l’espatlla, m’ha demanat perdó per haver-me molestat. Ha xerrat una estona amb un amic seu que jugava a l’escurabutxaques i ha sortit del local. He preguntat al cambrer qui era aquell tipus tan estrany, i quin problema tenia exactament. El cambrer m’ha explicat que és un habitual i que fa temps que està de baixa no se sap massa bé per què. Es veu que l’empresa el vigila perquè sospita que agafa baixes fraudulentes, i ara volen fer-lo fora. Es pensava que jo era un detectiu privat. "Mola" he pensat. "Com en Magnum".

- Ja ho veus- ha dit el cambrer, interrompent la fantasia – van mal dades. Ja no es pot estar tranquil enlloc.

I he pensat que sí, que van mal dades per tothom. Però aquest paio amb la barba a clapes no em transmetia bones vibracions, ni semblava un treballador gaire eficient. Potser és un perjudici, no ho sé. Potser el seu amo és el clàssic capitalista que fuma puros i que en comptes de pupil·les hi té el símbol del dolar. Però si tinc una virtut és que no sóc gaire maniqueu, de manera que m’he acabat la cervesa molt de pressa. No penso tornar mai més a aquest bar.