dimecres, 13 de juliol de 2011

CALIMOTXO



Sempre que a la televisió ofereixen imatges dels Sanfermines observo, sorprès, que hi ha majors de trenta anys que beuen calimotxo. Estic fermament convençut de que aquesta beguda, anomenada amb encert cubata de pobres, només pot ser consumida per gent jove. És un combinat de gran poder destructor, amb una sortida terrible (qui no ha vist mai una vomitada de calimotxo, alarmants de tan vermelles com són?), i que provoca una ressaca devastadora que només pot suportar algú que encara no hagi arribat a la trentena i que encara cregui que hi ha esperança per al món.
Precisament avui he sentit que a la Rioja volen crear un Calimotxo per a sommeliers, buscant quin és el vi de qualitat que millor lliga amb la Coca Cola. La notícia m'ha soprès, ja que aquest concepte és exactament el contrari del que seguíem quan érem joves. Nosaltres barrejàvem Coca Cola (havia de ser autèntica, ni Eurocola ni Mecacola ni cap d'aquests succedanis horribles) amb vi de bota. No importava que el vi fos ridículament barat, ben al contrari.
Una altra cosa que em sorprèn és que aquí, a Catalunya, el calimotxo és -generalment- una beguda per a gent  jove i moltes vegades amb una estètica molt determinada (un perroflautas, vaja -quissoflabiol en català?-). A la resta de l'Estat, en canvi, és un combinat molt estès, i és normal veure a noies amb aspecte d'estudiants d'ESADE subjectant una litrona amb ambdues mans.
El calimotxo és de les poques begudes que no puc tastar. He patit infinitud de ressaques de JB i d'altres licors però les de calimotxo han estat, de llarg, les més esgarrifoses. Fins i tot ara, mentre escric aquest post, em ve a la gola el regust del vi barat i de la cola. Quin fàstic.