No m'agrada anar a les botigues Nespresso a comprar càpsules. Fins fa poc les demanava per Internet però ara, amb la botiga de Girona, he decidit estalviar-me les despeses d'enviament. Comprar en aquests llocs és una experìencia angoixant: a l'entrada ja hi trobes una persona que et saluda amb entusiasme excessiu, com si fossis un amic a qui fa temps que no veu. D'altres ho fan amb reverència, com si fos la recepció d'un cap d'estat.
Esperes el teu torn i, quan et toca, una dependenta et saluda amb pompositat i pregunta:
- Quin tipus de cafè vol? Afruitat? Amb espècies d'Orient? O una varietat sud americana? Brasilera, per exemple.
Tu, que només vols cafè, dius:
- No ho sé. Cafè normal i ja està.
Aleshores el dependent o dependenta et mira amb compassió, com ho fan als restaurants quan demostres que no tens ni idea del vi que has de demanar.
- Vostè vol Cafè Ristreto - alguns fins i tot s'esforcen a imitar l'accent italià.
Tu dius que sí, esperant que el Ristreto sigui cafè normal, i en demanes cinc o sis paquets. Després et pregunten:
- Vol un cafè? Li agradaria prendre alguna cosa a la sala VIP?
La sala VIP és un racó de la botiga amb taules i tamborets, tot envoltat pretenciosament amb un corda de vellut vermell. Hi ha un paio a l'entrada que enretira la corda cada vegada que algú entra o surt. La sala VIP és plena de gent amb xandall i samarreta tires, xancletes i pantalons pirata. A l'hivern duen xandalls blancs i gorres a joc. Se'ls veu encantats de la vida de que se'ls tracti amb tanta deferència i educació.
Les botigues Nespresso ofereixen un producte destinat a tots els públics com si t'estiguessin venent una joia exclusiva. Venen càpsules de Ristreto i sembla que siguin diamants del Tiffany's. Aquesta és, segurament, la clau del seu èxit.
