diumenge, 10 de juliol de 2011

EL DIA DESPRÉS



Ja ha passat un any, tan de pressa com sempre. Han canviat algunes coses però, si fa no fa, tot segueix igual: sóc una mica més calb i se'm dibuixen les arrugues amb més intensitat. Aviat seré pare, però de moment encara no me'n faig la idea. M'agraden més els gin tònics que els JB amb cola però segueixo bevent-ne per comoditat. Compro menys còmics de grapa i més recopilatoris, i segueixo esperant la nova novel·la de Houllebecq.
Passa el mateix amb Catalunya: el Tripartit ja no existeix. El PSC i ERC cauen en picat (els primers es recuperaran, els segons no ho sé) i CiU ha tornat al poder. Tots tres partits eren a la manifestació d'avui fa un any i no es pot dir que facin -o hagin fet- gaire res per millorar l'autodeterminació (independència és, ara com ara, una paraula massa ambiciosa) de Catalunya. ERC va posar el país a les mans d'un president sotmès en cos i ànima a Madrid i CiU seguix la seva política de mínims, anant passa a passa quan a vegades, potser, cal fer un salt endavant.
Els desenganyats com jo ja ho sabíem, que passaria. Ho dèiem i tothom ens acusava de pessismisme. Nosaltres no contestàvem, sabent que érem realistes i que el temps ens donaria la raó. Aquella manifestació va ser l'eufòria d'una nit de festa, quan t'abraces als col·legues de copes i els dius que són els millors amics que algú pot tenir. Són moments en què tot sembla possible, i tens la sensació que serà així per sempre més. Sempre joves, sempre amb prou energia per saludar el nou dia amb una cervesa a la mà. Té alguna cosa de gloriós, sobreviure a una nit de festa i acabar prou serè com per veure sortir el sol.
Però l'endemà ve la ressaca, i la tornada a la feina. Els amics seguiran essent els millors que pots tenir i seguiràs estimant-los molt, però quan els vegis per anar a prendre un cafè ja no els abraçaràs. Si veus sortir el sol serà perquè t'has hagut de llevar d'hora per anar a treballar, i les nits sense dormir no seran divertides, sinó angoixants. El mateix passa amb Catalunya. El mateix passa amb la manifestació del 10-J.