Fa uns quants mesos vaig lluitar amb un tio estrany. Tenia tots dos avantbraços coberts de cicatrius paral·leles de la mateixa mida. En tenia quatre o cinc a cada avantbraç. Impossible saber si eren escarificacions ornamentals com les que es fan les dones africanes -i alguns freaks- o bé si eren automutilacions. Vaig estar bona part del combat intentant decidir-me: si era la primera opció es tractava d'un boig. Si era la segona, d'un boig molt perillós. Mentre rumiava i intentava fixar-me en les cicatrius -semblaven antigues- el tio va tenir temps d'estomacar-me de valent.
Després del combat, a banda de sentir un zumzumeig molt molest a les orelles, havia perdut uns quants quilos -i suposo que unes quantes neurones també-. El mètode Dukham pot ser molt efectiu però si de debò voleu perdre pes no ho dubteu: apunteu-vos a un gimnàs de boxa.
