dimarts, 21 de setembre del 2010

EL CANTÓ FOSC DEL GOOGLE ANALYTICS

No fa gaire cantava les bondats del Google Analytics, un programa que et facilita certa informació sobre les visites que rep la teva web. Ara toca parlar del costat negatiu. L'Analytics t'elabora una gràfica del nombre de visites diàries que té la teva pàgina. Quan tens temps d'escriure (i ganes, i inspiració) les coses són fantàstiques i les gràfiques es veuen boniques i equilibrades. Però quan abaixes la guàrdia la línia cau, terrible i cruel. Com una espasa afilada sobre el teu coll.  A vegades trigues molts dies a tornar a remuntar i a vegades ho aconsegueixes l'endemà mateix: en realitat ningú que escrigui té cap mena de control sobre els seus textos. Un cop fets i penjats (o publicats), s'escapen del control de l'autor. Poques vegades pot saber quins agradaran i quins no.
Curiosament, el que sí que agrada a la gent és la política. Cada post sobre aquest tema ha fet pujar les visites de forma espectacular. Cada vegada m'avorreix més parlar de política, però d'altra banda sembla que és el que més agrada. Sort que s'acosten eleccions i que, a casa nostra, de matèria prima n'hi ha molta.
El Google Analytics produeix angoixa si el consultes massa. T'obliga a estar amb els ulls oberts i a actualitzar el blog tan sovint com et sigui possible. Et torna paranoïc i et fa prendre consciència que tot és efímer, que tot el que puja, baixa i que és molt difícil mantenir-se. Si vols obrir un blog endavant, és una experiència divertida i terapèutica. Però sobretot: no et descarreguis l'Analytics.