Diumenge vaig veure el primer capítol de la setena temporada. El capítol és dolent -i molt- però planteja serioses qüestions filosòfiques: qui som? Som els nostres actes? Som el nostre caràcter? Som els nostres pensaments? Fins ara quan pensàvem en el Doctor House ens venia al cap la seva mala bava, el cinisme, les drogues legals, certa misantropía etcètera etcètera. El nou House no té res a veure amb aquell nihilista amargat que va revolucionar les sèries de metges. Enamorat com un col·legial, és capaç d'actes tan execrables com escriure "I love you" quan juga a l'Scrable. Decepcionant. El Nou Doctor House, totalment irreconeixible, ja no és el Doctor House que tant ens agradava. És algú altre.
No sé si la sèrie seguirà aquesta tònica i es convertirà en una mena d'Anatomía de Grey. Servidor li donarà un parell més d'oportunitats, no sigui dit. Si el doctor segueix ridiculitzant-se a si mateix, optaré definitivament per la nova sèrie que he descobert: Black Books, les aventures delirants d'un llibreter alcohòlic. I a esperar que comencin les noves temporades de les altres sèries que segueixo. Això sí: pregant sempre perquè els guionistes no facin experiments tan estranys com han fet els de House.
