dilluns, 11 d’octubre del 2010

EL PONT INUNDAT


La intenció era passar el cap de setmana de pont a Carcassona i visitar la ciutat emmurallada i algun poble dels voltants. El primer dia, el dissabte, va anar molt bé i vam poder fer una volta per Portbou (no hi havia estat mai) i per Colliure, un poblet costaner que val molt la pena (i que se suposa que va inspirar a un munt de pintors, entre ells Picasso i Matisse). 

L'endemà la cosa es va complicar: plovia de mala manera i vam pensar que el millor era anar a Toulousse, a més de cent quilòmetres, a veure si allà hi feia millor temps. L'excursió va ser un fracàs total: allà encara hi plovia més, de manera que de Toulousse només vam veure el kebab on vam anar a dinar i un cafè ple de gent rara (una vella que parlava sola, un tipus de dos metres amb xandall i esdentegat, un altre amb bigotis i barbeta de mosqueter) on vam anar a fer temps per veure si parava de ploure. No va haver-hi sort.  La tarda a l'hotel, llegint Cavalls Salvatges, de Jordi Cussà, i veient reportatges de Corea del Nord a la BBC. El vespre vam trobar un pub irlandès molt correcte i el restaurant amb les llums més molestes que he vist mai, on hi vaig menjar el pernil salat més medicore que he menjat mai.
Avui dilluns el matí ha començat amb una pluja gelada, d'aquelles que no hi entenen de paraigües. Conscients de que en tot el dia no pararia, hem agafat el cotxe i hem tornat cap a casa aprofitant que encara estàvem de bon humor. Hem fet una parada a Perpinyà i hem sortit de l'Auchan carregats de vins, formatges i coses així. Si t'hi pares a pensar és una mica trist: volíem visitar el nucli medieval més important d'Europa, impregnar-nos de cultura i història, i hem acabat comprant formatges en un supermercat de Perpinyà. Com a mínim avui soparem bé.