El dissabte vam sopar en un restaurant molt agradable de Carcassona: llum tènue, detalls cuidats i menjar boníssim a un preu raonable. Vam arribar tard, de manera que al final només quedàvem nosaltres i una parella que seia dues taules més enllà. L'home, que vestia com un membre de les Nuevas Generaciones del PP, feia una llista dels nois que havien anat al llit amb la seva dona: "Fernando, follado. Antón, follado. Pedro, follado". El tio ho deia amb un to de veu tranquil i modulat, i al principi vam pensar que estava fent broma. "Eres una puta" va continuar, segurament pensant que no l'enteníem. La noia no deia res, només es mirava les mans. "Ahora vas de mosquita muerta y te estás riendo de mí por dentro, ¿verdad? Te has follado a todo el mundo". Al final la noia es va aixecar de la cadira i va fer el gest de sortir del restaurant. "¿Vas a dejarme tirado en un restaurante por segunda vez?" va preguntar ell. Aquí hi va seguir una conversa que no vaig poder sentir, però el noi va anar a pagar a la barra i ella, sense asseure's, va agafar una copa de vi plena i se la va beure d'un sol glop. Havent pagat el noi va tornar, va agafar l'ampolla -ja mig buida- va demanar al cambrer que la tapés i tots dos van sortir del restaurant. No sé si van arribar a sopar.En un primer moment totes les nostres simpaties es van dirigir cap a la noia: aguantar un impresentable així deu voler un esforç considerable. Però de seguida va sorgir el dubte: ¿I si ella li havia posat les banyes amb els seus amics? Els insults del noi no haurien estat justificats -quasi mai ho són- però sí que haurien estat comprensibles. Fins i tot vam pensar que potser havien muntat una mena de viatge-reconciliació que els hi havia sortit malament, perquè el passat no és tan fàcil de deixar enrere com la gent es pensa. Vam sortir al carrer i ja no hi eren. Prop d'allà hi havia un "Bar Vasc" (amb ikurrinyes, toros, guitarres i pilotes de rugby penjades del sostre) i vam fer un cop d'ull (i un cubata) a veure si hi eren. Tampoc. Segurament havien tornat a l'hotel. Ens vam quedar sense saber si en Fernando, l'Antón i en Pedro eren amics comuns, ni si la noia se'ls havia passat per la pedra quan sortia amb el noi que semblava de las Nuevas Generaciones. El que sí que ens va quedar clar és que, malgrat tots els malgrats, aquesta no és manera de tractar a la parella.
