dilluns, 25 de maig del 2009

GIRONA SE'M FA PETITA

Em fa molta ràbia quan la gent m'ho diu. Aquestes persones, ho sé del cert, mai han sopat al Yummy ni han tastat els còctels del Saratoga. No han fet un cafè un dissabte al matí a les butaques de la Llibreteria ni han acabat la nit esmorzant a Can Nacho o a can Salam. Segurament que els que diuen això no han anat mai una nit de Reis a l'Azimut, ni coneixen els racons del Barri Vell. Dubto que hagin corregut tots els bars de la ciutat, des de Pedret fins al final d'Emili Grahit, ni que hagin rebentat cada nit de Fires. Els més culturetes podrien tirar de Trufaus i Sunsets, a banda dels museus de la ciutat. No crec que aquesta gent a qui Girona se li fa tan petita hagi vist totes les obres del Temporada Alta ni conegui pam a pam els patis del Call, ni sàpiga que existeix una capella freak on s'apareix la Verge el primer dijous de cada mes. Tampoc hauran fet footing per la Devesa, el nostre Central Park particular, ni una caminada per l'Anella Verda, amb final sorpresa a la Font del Pòlvora. Encara que tinguin inquietuds radicals no crec que hagin pres cerveses amb els Maulets o amb els rastafaris de la Màquia, ni amb els pijipis de la Terra. Certament que no hi ha les botigues del Passeig de Gràcia, però si tenen ganes de gastar-se quatre-cents euros amb una jaqueta també trobaren dotzenes de botigues encantats d'atendre'ls.

Em fa molta ràbia quan la gent m'ho diu. Aquestes persones, ho sé del cert, alaben Barcelona i a l'hora de la veritat es queden sempre al mateix bar, al mateix barri, agafen la mateixa línia de metro i van al cinema de tota la vida. Que no els agradi Girona és una opció ben legítima (jo, si pogués, viuria a Madrid), però és pedant dir que se't fa petita, com si parléssim de Sant Andreu de Salou o de Franciac. I és ben obvi que són diferents com un ou i una castanya: sempre s'ha dit que Barcelona imita a Madrid, i Girona, al seu torn, es creu un barri de Barcelona. Dir això per no voler ser provincians els ho fa semblar encara més, perquè no hi ha res més pretenciós que aquesta mena de perdonavidisme urbanita. Que tastin un còctel del Saratoga i vagin a fer una foundée a ca la Maria i que ho tornin a dir