dimecres, 19 de setembre de 2012

NO VAIG SER-HI A TEMPS


Aquest estiu corria la brama que en Santiago Carrillo era en un balneari de Caldes de Malavella fent una cura de salut. Vaig voler escriure un post aleshores, però em va fer mandra i aviat me'n vaig oblidar.

El post hauria girat en torn al passat tèrbol d'en Carrillo. De les depuracions que va fer a l'interior del seu partit -molt en la línia comunista- i de les matances de civils en les quals pressumptament estava embolicat -que també tenen un aroma soviètic-. L'escrit hauria estat una reflexió sobre la paradoxa que unes ideologies totalitàries són més perseguides que les altres. Per no semblar fatxa -si critiques als comunistes ets fatxa, el món va així- també m'hauria cagat en Manuel Fraga i en la mare que el va parir, posant-lo a la mateixa altura que en Carrillo (dos assassins que amb la democràcia van passar a ser quasi-herois i demòcrates de tota la vida).

Però ja els tenim a tots dos endreçats -algun dia ens hauran d'explicar perquè els criminals viuen tants anys. Penso en els genocides nazis que encara volten pel món, vells però forts com roures, els fills de puta- , i ja no podré escriure aquell post. Quina llàstima. Però ben mirat, potser és millor. Perquè ara que s'ha mort, s'exalça la seva condició de lluitador per la democràcia. Per desgràcia, els únics que el critiquen obertament són els amics d'Alerta Digital -sempre vigilant, ells- i els simpàtics periodistes d'Intereconomía. I com que no vull que em posin al mateix sac que aquesta colla de fatxorros amb el cabell greixós, aparco el tema.

Per cert, si per motius polítics no us ha agradat el post, segur que coincidim a l'hora de dir que la foto de sota, que no té res a veure amb el tema, és brillant:

Gutenberg-Libros