dilluns, 8 de febrer de 2016

MASCLISME PERTOT ARREU

Fa un parell de setmanes vam contemplar bocabadats com Capgirem, un satèl·lit de la CUP, trobava ofensiu i masclista el cartell de la fira Casar-se a Osona, on hi sortia una parella que es refregaven l'un a l'altre i que, francament, feien cara de passar-s'ho molt bé. Volia escriure sobre el cartell en qüestió aleshores, però les presentacions de Nits de matapobres (per cert, mireu quina ressenya més xula) m'ho van impedir. "Jordi...", vaig pensar, "....és la història de mai acabar: res s'assembla més a la dreta reaccionària i rància que l'extrema esquerra puritana". Aviat tots plegats vam oblidar-nos d'aquest despropòsit mongívol que tapa els autèntics casos de masclisme i vam dedicar-nos a coses més interessants.

Enlace permanente de imagen incrustada
Però les guardianes de les bones maneres sempre estan a l'aguait d'afronts i faltes  -reals o imaginàries- i de seguida van trobar un nou boc expiatori. Aquesta vegada li va tocar el rebre a l'escriptora Anna Carreras, que en una entrevista concedida al Diari de Girona va dir que no escrivia per a menopàusiques, fent una claríssima referència, com es pot apreciar fent un simple cop d'ull, a les novel·les Les Ombres de Grey, que han triomfat entre les dones en general, però que ho han petat en un sector concret del públic femení, que coincideix cronològicament amb l'afirmació de l'escriptora. De fet, aquests dies ella ha defensat que les seves paraules ni tan sols van ser exactament aquestes, tot i que al final es va transcriure així. 

I com que les neopuritanes no descansen mai, de seguida van tenir organitzat un linxament facebookero, tractant a l'autora (no podia ser de cap altra manera) de masclista i de traïdora al seu gènere. Les més dolentes -hi ha gent que realment no val per res- van assegurar-li que no arribaria a la menopàusia, una amenaça a la siciliana que l'escriptora hauria fet bé de denunciar. Quan un o dos homes joves van intercedir per defensar-la -al capdavall, la literatura per a segments d'edat existeix realment- les feminazis, en un autèntic deliri col·lectiu, van acusar-los de voler-se'n anar al llit amb ella (!?), cosa que només fa que demostrar que l'enveja és un dels sentiments més miserables i, alhora, perillós. Restes del vell feminisme de Ducados i cabells tenyits de vermell: tot home és, en essència i pel sol fet de ser-ho, un violador. Quan la rancúnia i la mediocritat es donen la mà ens trobem en situacions tan esperpèntiques com aquesta, i que tots plegats no ens sublevem contra aquestes injustícies per no semblar conservadors (o per por de no vendre llibres) és gairebé tan greu com el fet de cometre-les. S'ha acabat callar.



A dia d'avui el feminisme encara és imprescindible, i ho seguirà essent fins que no arribem  a la igualtat real de gèneres. La majoria d'activistes fan una feina encomiable i necessària, però això no treu que aquest moviment a vegades es converteixi en el refugi d'algunes amargades que odien tota idea de bellesa i de feminitat -de cap manera contraposades a la ideologia original-, i que en el fons són molt semblants a aquells mascles-alfa que el cap de setmana passat volien organitzar manifestacions de garrulos a totes les capitals europees.