dimecres, 26 de desembre de 2018

PER QUÈ ELS MOSSOS NO ENS PODEN INSULTAR?

Els mestres i els pares i mares hem de treballar plegats perquè tenim un objectiu comú. En un tant per cent important dels casos és així, i les coses segueixen el seu curs, amb els altibaixos normals. Però a vegades, ai las, els mestres i les famílies no s'entenen, i aleshores apareixen les friccions. Si aquestes desavinences no se solucionen la cosa pot arribar a extrems desagradables. A vegades el culpable és el docent, però si assumim que la majoria són professionals vocacionals, hem d'admetre que molt sovint la culpa del mal rotllo la tenen les famílies. No és una impressió meva, sinó un fet objectiu perfectament observable. Segur que tots coneixeu algú que, quan l'escolteu, penseu pobre el mestre dels seus fills, ja el planyo. Oi que sí? Doncs això.

El més normal és que els testos s'assemblin a les olles -de fet, la font del conflicte sol ser aquesta. A vegades, deia, els ànims poden caldejar-se una cosa de no dir, però mai, mai dels mais, he sentit un mestre que digui idiota a un nen o als seus progenitors. He vist companys difamats, menyspreats i agredits, però no sé de cap cas que hagin insultat un alumne, o al seu pare. Senzillament és una cosa inassumible, un disbarat.



Faig tota aquesta volta per parlar del mosso d'esquadra que fa poc va dir idiota a un company seu forestal, i s'ha convertit en ídol en cenacles unionistes, votants de Ciudadanos i Vox i lectors de l'Albert Soler.  Anem per feina, que diría Sant Esteve: de la mateixa manera que si un mestre té un mal moment s'ha de mossegar la llengua, i que la societat no toleraria que faltés al respecte a un infant o a la seva família (per bé que hi ha casos que Déu n'hi do), de cap manera es pot aplaudir un mosso que insulta la gent, encara que tingui més raó que un sant. Insultar i agredir no són tan diferents, i m'hi jugo un coffee que els que aquests dies a la sobretaula han rigut les gràcies del mosso, vermells com un pigot, farts de turró i de Freixenet semi-sec, són els mateixos que diuen que l'u d'octubre no hi va haver ferits.

S'ha d'investigar al mosso en qüestió, i si cal se l'ha de sancionar. No vull que els meus impostos vagin a parar a una policia que em pot insultar quan els hi vingui de gust. Un agent s'ha de quedar allà, dempeus, sòlid com una roca, aguant-ho tot perquè li paguen precisament per això, i si quan li donen l'oportunitat de repartir llenya -alguns l'esperen amb candeletes- ha de reprimir el killer instinct i pegar-nos de manera reglamentària, comme il faut, perquè ells no són venjadors de cap causa, sinó agents de l'ordre, i la seva feina és mantenir-lo. He vist segurates de discoteca de polígon amb molt més capteniment, sentit comú i seny que alguns mossos, i això que aquests darrers havien de ser una policía moderna i d'elit.

La República no existeix, i segurament mai no existirà. En això tens raó, mosso insultaire. Però si els nostres polítics tinguessin autentiques ganes de començar-hi a rumiar -seria una novetat- una de les primeres coses de la llista hauria de ser tenir una policía més professionalitzada.