QUI ENS GOVERNA?

Teòricament haurien de fer-ho els millors. En un país utòpic els polítics haurien de ser professionals molt vàlids de cada camp que haurien de figurar entre els més destacats. Aquesta tesi la defensa Xavier Roig al llibre "La dictadura de la incompetència" i jo la subscric del tot. No només no ens manen els més bons, sinó que la figura del polític professional encobreix moltes vegades un trepa inútil que ha arribat a dalt de tot a base de llepades, cops de sort i maniobres hàbilment calculades. Fins aquí arriba el seu talent, perquè a partir d'aquest punt ens mostra la seva absoluta inutilitat. Alguns es limiten a aprendre quatre consignes demagògiques i a cridar-les, cada vegada amb veu més alta i forta. Tothom qui hagi llegit Rebel·lió a la granja de George Orwell (per cert, una crítica als totalitarismes però centrada en els d'esquerres, no ens confonguem) sabrà de què parlo. Alguns partits són autèntics especialistes en aquesta política de lemes tronats. Parlant d'aquests temes tothom pensa, és clar, en Iniciativa. El ridícul que ens han fet fer altra vegada és espantós, xiulant a una cantant israeliana que precisament és coneguda per la seva voluntat de diàleg amb el poble palestí. Sembla ser que la noia va fer declaracions en contra de Hamàs, una organització de terroristes assedegats de sang, i aquí la va cagar. Tots els fills de papà amb mocador palestí van sortir al carrer a corejar les consignes que els seus ideòlegs els van ensenyar per l'ocasió. Catalunya és un país antisemita, amb totes les lletres, i sento una terrible vergonya aliena. Iniciativa, un partit de govern, boicoteja els actes que ells mateixos han organitzat, com Esquerra Republicana s'erigeix com a màxima defensora d'un Estatut que va rebutjar, i insisteix en dir que és independentista tot i pactar l'esquerra espanyolista. Aquests són els que ens manen: no pas els millors, ni tècnics més destacats, ni administradors brillants: ens mana gent que va saber ser al lloc just en el moment adequat. I el més trist de tot plegat és que el ciutadà de carrer no té cap mecanisme per fer-hi res, tret de deixar de votar o votar en blanc, que tampoc té l'efecte desitjat: la reflexió i autocrítica sincera dels polítics, que sembla ser que tenen com a única missió perpetuar-se a sí mateixos. Joan Saura és al govern i són d'esperar numerets similiars, inclús pitjors. Temps al temps.