Prop de casa hi ha un supermercat petit. Ara en queden pocs, però anys enrere el poble n'era ple. Normalment els feien als baixos dels escassos blocs de pisos que hi havia aleshores. Comparant-los amb les botigues de tota la vida - aquelles que venien arengades, grana seca i tenien cintes atrapamosques penjades del sostre- els supermercats eren el
non plus ultra de la modernitat. Per això hi anàvem a comprar berenar, normalment Bonys, Tigretons i Panteras Rosa. Per beure, batuts i Coca-coles.
La gran majoria d'aquests locals no han aguantat l'embestida dels Mercadona. MaxiDia i companyia: a la gent li surt més a compte agafar el cotxe i desplaçar-se. En part ho entenc perquè jo també ho faig. Però al Mercadona mai hi trobarem coses tan fantàstiques com les que hi ha en aquests petits supermercats: enciams i tomàquets de l'hort d'un veí, revistes del cor, llaminadures a granel i calendaris del pagès. Quan aquests llocs tanquin desapareixerà una cosa que no podrà ser substituïda.
Prop de casa hi ha un supermercat petit. Ara en queden pocs, però anys enrere el poble n'era ple. Normalment els feien als baixos dels escassos blocs de pisos que hi havia aleshores. Comparant-los amb les botigues de tota la vida - aquelles que venien arengades, grana seca i tenien cintes atrapamosques penjades del sostre- els supermercats eren el non plus ultra de la modernitat. Per això hi anàvem a comprar berenar, normalment Bonys, Tigretons i Panteras Rosa. Per beure, batuts i Coca-coles.