dimecres, 12 de gener del 2011

NO MORE HEROES

Fa temps algú va dir que el cinema és la forma d'art total perquè inclou música, imatges i paraules. Aquest algú no s'imaginava que, un dia, els videojocs arrabassarien aquest honor al cinema.
Aquests dies estic jugant al No More Heroes, de la Wii. Amb el guió de pel·lícula de Tarantino o de Robert Rodríguez, una estètica macarra-vuitantera  i una música electrònica i enganxosa, aquest videojoc -i tants d'altres- superen el cinema en tant que permet la interacció amb l'espectador/jugador.
A No More Heroes pots escollir la indumentària del personatge d'entre una col·lecció tant extensa que faria venir salivera a molts modernillos. Pots tallar gespa per fer quartos, posar-te catxes en un gimnàs o aprendre moviments de lluita lliure mexicana. La llibertat d'acció és molt àmplia, i la manera de fer servir els controls de la Wii és còmoda i divertida.
Jo, que sóc dels que va introduir-se en el món dels videojocs amb el ping pong (sí, aquell de les dues ratlles i la pilota quadrada), i que en els meus temps vaig defensar la terra dels monocromàtics Space Invaders, em quedo amb la boca oberta davant les obres d'art que podem disfrutar avui dia. I sempre que en provo una de nova em faig la mateixa pregunta: què veurem, d'aquí a deu anys?