dimarts, 14 de maig de 2013

REALMENT, TOT ESTÀ CONNECTAT

Per entendre el post d'avui primer has de llegir això. Fixa't sobretot en el darrer comentari dels lectors.

Quan vaig llegir-ho, a finals de la setmana passada, vaig quedar parat. Grumantor existeix de debò. Originàriament no era un esperit protector dels gats, sinó una entita incerta nascuda de la cultura heavy més estripada d'aleshores, que ja sabeu que era molt d'inventar-se monstres (mireu, si no, a l'Eddie, mascota d'Iron Maiden):


El lector -i Creador de Grumantor- també va escriure'm a la meva bústia de correu, explicant-me que aquell havia estat el nom d'una banda de música i el seu primer tatuatge. Però de seguida va afegir que ell no era el meu antagonista, i que no coneixia a la meva amiga universitària. Davant nostre es materialitava un nou misteri, profund i fosc com el cau del propi Grumantor: si el lligón no era ell, aleshores qui collons era?

De seguida ens vàrem posar a treballar: jo vaig passar-li tota la informació que tenia i ell va elaborar una llista amb els amics i coneguts d'aquella època, per veure qui reunia totes -o bona part- de les condicions. Per exemple, havia d'estudiar una carrera universitària determinada, o bé alguna que s'hi assemblés. Finalment em va dir un nom. No era el clàssic nom que passa desaparcebut, de manera que de seguida vaig posar-me en alerta. El meu amic també em va dir que, si la memoria no l'enganyava,  el noi en qüestió relacionava d'alguna manera Grumantor amb els gats (una creença clarament apòcrifa, ja que el Creador mai havia establert aquesta relació, cosa que ens diu molt a favor de la tolerància dels heavies. Molts n'haurien d'aprendre). En un moment del cap setmana dins del meu cap alguna cosa va fer click, i aleshores ho vaig veure al meu davant, lluminós com un matí d'estiu: sí, segur que era aquell nom. Era ell. Ja el teníem.

L'engima, doncs, ha estat feliçment resolt, dos anys després de la publicació del meu post i uns quinze anys després d'aquells fets. La seva resolució ens ha demostrat, una vegada més, que sí, que realment tot està connectat. Que el món és un mocador i, des de l'inici de l'era Internet, un de molt petit. Feu bodat perquè, al final, se sap tot.