dijous, 2 de maig de 2013

SANT JORDI is OVER

Sant Jordi ja ha passat i ara tots ens sentim una mica buits, de la mateixa manera que ens hi sentim quan s'acaba el Nadal o després d'un comiat de solter en el qual hi havíem dipositat moltes esperances i que al final ha resultat ser una altra borratxera absurda. Sant Jordi s'allunya i nosaltres ens entristim perquè, en certa forma, hem perdut una mica el rumb. Quin és el proper pas? Se seguirà venent el llibre? Alguns llibreters asseguren que encara que ara entrem en un pàram lunar i desolador, durant els mesos d'estiu la venda es reactiva una mica per tot el tema de la platja, però sense assemblar-se de cap manera a Sant Jordi, ni tan sols al Nadal (esclar).

Però parlem de Sant Jordi: no sóc home de fer números ni de voler conèixer xifres. Quan estudiava mai volia saber els resultats dels exàmens per no deprimir-me, i allargava tan com podia l'espera. Malgrat les meves neurosis, sembla ser que els resultats que no són dolents del tot:  la parada de la llibreria Context, on vaig estar signant la tarda de Sant Jordi (gràcies a l'amic Frederic per convidar-m'hi), va esgotar tots els exemplars. Els meus rivals eren durs: la majoria de la gent volia la versió catalana del Victus (el tema té tanta tela que en parlarem amb més calma, però hem d'adelantar que de cap manera s'hauria de subvencionar una editorial i un escriptor que s'han fet monstruosament rics gràcies als bons catalanets que veuen en aquesta novel·la el -suposat- valor d'un poble que a ells -a nosaltres- ens manca, i que no tindrem mai). Si el volen en català que se'l paguin, que tenen diners a cabassos. Només faltaria.

El gat de Schrödinger, com Manual de Supervivència en el seu moment, té una bona portada, cosa que fa que cert grup de població s'hi fixi ràpidament, fent-lo destacar entre algunes portades francament horroroses. No tinc cap dubte que aquesta va ser una de les claus. L'altra, que jo i la meva samarreta de I love Port Antic fóssim allà signant (i bevent tres o quatre cerveses, per semblar un escriptor de veritat). El perfil de comprador fugia del passavolant que compra el llibre d'en Risto Mejide, de l'Albert Espinosa o del Polònia/Crackòvia cada Sant Jordi, cosa que em va fer sentir orgullós.



Força gent havia sentit parlar del llibre, cosa que he d'agrair a les xarxes socials, als blogs i revistes que han tingut la gentilesa de dir-ne alguna cosa  i als tres tràiler-book que corren per Internet, i que si no heu vist són aquests:







Si encara no heu comprat el llibre no trigueu a fer-ho. Si no és a la vostra llibreria poden demanar-lo a l'editorial. Si no, hi ha maneres encara més ràpides: comprar-lo aquíaquí o fins i tot aquí. Ajudareu a trencar l'estadística, contradireu als llibreters pessimistes i fareu feliços a l'autor i a l'editor. Gràcies a tothom.