dimarts, 14 d’abril de 2015

EL FORASTER

L'altre dia explicàvem que alguns programes estan dissenyats per fer-nos sentir millor, alleujats de no viure en barriades sòrdides, amb veïns ionquis i prostitutes amb mitges comprades al basar xinès. L'exemple més conegut és Callejeros, que durant molts anys va convertir-se en una passarel·la tragicòmica on hi desfilava el bo i millor de cada casa.

Poca gent s'ha adonat que TV3, la nostra, també té un programa d'aquestes característiques. El Foraster. Segur que tots en coneixeu la mecànica: el presentador -que clarament és de poble, però que exagera l'accent i les maneres fins a límits grotescos, perquè cap pagès és tan pagès- busca un poble petit i aïllat i va a passar-hi uns quants dies. Mentre és allà parla amb la gent més rara i extravagant que troba  i després, amb la complicitat dels espectadors, es riu d'ells a cor que vols. Per fer-ho amb tota comoditat, els reuneix al teatre del poble, on projecta les diferents trobades amb els veïns, que es peten de riure -tot s'ha de dir, un riure forçat i excessiu, de qui se sap objecte de burla- veient-se fer el ridícul de mala manera. I per què la tele catalana, com en diuen les iaies d'aquests -i de tots- els pobles, ha escollit aquest model? Doncs perquè així mata dos ocells d'un tret:

a) Primer ocell: les putes, els ionquis, els alcohòlics i els pinxos arravalers són, per norma general, políticament incorrectes, i tothom sap que TV3 és, per damunt de tot, un model de bon gust i de correcció.

b) Segon ocell: si en comptes de riure's de la gent de, posem pel cas, Sant Adrià del Besós, es riuen dels camperols de Palaurovira, podran dir que vetllen per la representativitat del territori (aquí hem de dir que, dintre de tot, TV3 és menys barcelonocèntrica que d'altres mitjans escandalosament pixapins).

Dèiem que l'espectador veu aquells iaios esdentegats i pensa: Quina sort que tinc de no viure a Vilorà de Brancatorta. Fins i tot els de pagès ens sentim alleujats de que el nostre poble sigui més gran i amb més habitants que Sant Martí de Vilavella, perquè en terra de cecs el borni és el rei. I si un puto modernet de Barcelona diu:

- Doncs jo els pobles els veig tots iguals, grans i petits.

Gràcies a el Foraster nosaltres li podrem respondre:

- Esclar, subnormal. Són iguals, com Gràcia és exactament igual que el Soho de Nova York. Imbècil.