El dijous 26 de novembre em van entrevistar al programa Fets i Gent, de Ràdio Cassà. Segur que tots heu sentit que a la tele, a la ràdio i a la premsa escrita hi viuen uns follets que es diverteixen fent tota classe de bromes i malifetes. Doncs bé, el dijous 26 no hi havia un follet entremaliat, sinó un tros de malparit que ens va fer la vida impossible, un cabró que ens va fotre mitja entrevista enlaire. Mireu si n'era de xungo aquest follet que ni un professional bregat com ho és en Mateu Ciurana va ser capaç de fer-lo quadrar. Al final vam salvar molta part de l'entrevista, però aprofito l'avinentesa per aclarir una cosa que em sembla que no queda prou clara: quan jo dic que la primera novel·la per norma general no veu la llum em refereixo, literalment, a que es queda tancada en un calaix de tan dolenta com és. La segona potser te la publiquen o potser no, depèn. En el meu cas, tampoc no la van publicar. La tercera novel·la que vaig escriure va ser Manual de Supervivència, que va guanyar un certamen l'any 2010, i que va ser la meva primera novel·la publicada, sense comptar les dues obres que havia escrit per a estudiants de català. Per tant, jo no parlava de novel·les de consolidació, com diu en Mateu Ciurana, sinó de la dificultat que té que et publiquin una primera novel·la. Editorial Stonberg, amb qui vaig publicar El gat de Schrödinger, és una editorial petita però tremendament seriosa, i els editors són uns professionals enormes. Que ara publiqui amb uns de cap manera desmereix els altres. Disculpeu aquest batibull, la culpa és del cony de follet. Per culpa seva vam haver de córrer i no van poder parlar amb calma.
