dissabte, 19 de desembre de 2015

FART DE STAR WARS

Quan era petit veia una vegada i una altra les pel·lícules d'Star Wars. A diferència de molts farsants, recordo perfectament el primer cop que vaig sentir: Luke, yo soy tu padre. Tinc gravats a la retina els pàrams gelats de Hoth, els boscos de la Lluna d'Endor i els deserts de Tatooie, amb en Luke fent piruetes al trampolí de la barca d'en Java.

Però la infància dura poc i de seguida ens vam fer grans. Molts dels meus companys començaven a parlar de motos i a perseguir noies, o potser al revés, mai vaig estar-ne gaire segur. Uns quants -la majoria dels meus amics i jo- vam seguir fidels als jedis galàctics. No era gaire popular que t'agradessin aquestes coses i a l'Institut érem considerats rarets, en el mal sentit de la paraula. El món d'Star Wars aleshores s'assemblava molt al món al món dels jocs de rol i dels còmics: com més seguidor n'eres, més difícil et resultava lligar amb noies. Recordem que en aquella època les adolescents i les jovenetes no es disfressaven de personatges de manga, i la cultura pop no tenia el prestigi que ara té. Els modernets senzillament no existien, i era més fàcil emportar-te una hòstia que no pas un elogi si duies una samarreta de l'Spiderman. Ningú no deia mainstream, ni petar això o petar allò.  En general, eren temps certament més foscos que no pas ara, però segons com també eren més sensats.

Avui al matí escoltava RAC1. Feien una taula rodona i hi havia quatre o cinc convidats, els noms dels quals ara no recordo, ni tampoc no vénen al cas. Tots ells asseguraven ser, des de sempre, uns grans fans de Star Wars. I no són pas els únics: avui dia tothom jura haver tingut un passat friqui i haver-se empassat una vegada i una altra la triologia original disfressat de soldat imperial o d'heroi de la Rebel·lió.

I una merda, nois. A mi no m'enganyareu pas. Ara resultarà que, segons vosaltres, estava rodejat de friquis, i jo sense saber-ho. Si m'ho haguéssiu dit ens hauríem repartit les burles i els insults, no és just que me'ls emportés tots jo si realment tothom era un seguidor incondicional de la saga.

Demà al vespre aniré a veure la pel·lícula amb els meus amics de tota la vida. Els que érem freaks quan ser freak no molava, abans de The Big Bang Theory.  La veritat, ho faig més per veure'ls a ells, riure una estona i recordar vells temps,  perquè amb tanta ximpleria m'han passat les ganes de veure la pel·lícula aquesta. Perquè estic ben empatxat de tant Star Wars i de tants papanates galàctics.