Malgrat tot, Tailàndia té una cosa positiva: les falsificacions. Pots aconseguir-hi productes d'imitació tant acurats que poden enganyar fins i tot a uns ulls experts. Grosso modo, hi ha tres tipus de falsificacions:
- Les xungues: Dolce & Banana, Giorgi Armada, Channal, etc. A Tailàndia no n'hi ha gaires, tot i que aquí, als nostres mercats, arrasen. Són l'últim graó de l'escala de qualitat, i cada vegada que veig algú guarnit amb una peça d'aquestes em pregunto si es es pensa que els demés som tant idiotes que no sabem ni llegir.
- Les no tant xungues (però que es veuen falses igualment): el nom de la marca és correcte i no hi ha faltes, tot i que es veu d'una hora lluny que són més falses que Judes. Aquestes són les més abundants. Moltes vegades el nom de la marca hi figura amb lletres enormes, com si això els hi fes tenir més credibilitat.- Les que semblen de debò: per comprar-les has d'anar a magatzem amagats, a carrerons foscos o a cases particulars. Són de bona qualitat i algunes són impossible de diferenciar de les originals. Hi ha moltes teories per explicar el seu origen: algunes diuen que la pròpia fàbrica té una producció soterrada que es ven per canals paral·lels i il·legals. D'altres diuen que són productes originals però robats. O potser, simplement, són falsificacions molt ben fetes.
