Ara que Occident per fi s'ha decidit a actuar contra Gadafi, la Internacional Papanates surt al carrer a manifestar-se contra la guerra.- Revolució sí, ocupació no!-criden.
O dit d'una altra forma: que s'ho facin ells. Que s'enfrontin tot sols a un tirà assedegat de sang i superior armamentísticament parlant. És com demanar-li a un cambrer:
- Vull una truita, però sense ou.
Ignoro quines solucions pretén aportar la Internacional Papanates. Segur que inclouran molt bon rotllo i molt diàleg. El problema és que amb megalòmans genocides rarament t'hi pots asseure a prendre cafè i parlar. Precisament per això, perquè són megalòmans genocides. Si no, serien persones normals i corrents. Gadafi no és Mubarak ni Ben Alí, és infinitament pitjor: no té cap remordiment a exterminar bona part del seu poble només per mantenir-se al poder.
Tots sabem que va haver-hi un temps en què va ser amic d'Occident, i que durant aquells anys ningú no el tocava i ell podia fer totes les seves bogeries de forma impune. Aquest és sempre l'argument principal de la Internacional Papanates. Tenen raó quan diuen que mai s'hauria hagut de tolerar un tirà com aquest però... què podem fer-hi, ara? Deixar-lo fer? Deixar-li massacarar el seu poble només perquè una vegada uns il·luminats van creure que seria un bon amic? Pagar per sempre més -i fer pagar- els errors que es van cometre en el passat?
