Fa setmanes vaig saber que cada diumenge el diari El País obsequiava als lectors amb una selecció de contes d'escriptors de renom. Avui era un relat inèdit d'en Charles Bukowsky, i malgrat la tremenda ressaca m'he acostat a comprar-lo. El conte era bo, i l'estat en què l'he llegit hauria complagut al mestre Chinasky. Quan he acabat he fet un cop d'ull al diari, em sembla que mai abans l'havia llegit. Una cosa m'ha cridat poderosament l'atenció: una corrua de dones que escrivien cartes al director per queixar-se del procediment per fer mamografies. Segons elles, és una tècnica brutal, invasiva i degradant per la dona. Una fins i tot afirmava que tenia ganes de plorar després de fer-se'n una: se sentia buida i profanada. "En nom de la ciència es fan barbaritats" escrivia sense vergonya, i més tard "si les mamografies es fessin als testicles dels homes, segurament haurien trobat un altre procediment, no tan humiliant com aquest". De debò que he quedat parat: no pensava que encara estéssim amb aquests rotllos pamfletaris i demagògics. Entre tots plegats paguem un tractament preventiu (d'altre banda, imprescindible) i encara hi ha dones amb la barra de queixar-se de que és degradant. Sempre hi ha algun imbècil disposat a protestar perquè el sol brilla, és ben cert. Una sonda anal pot ser invasiva, però una mamografia? Ningú obliga a aquestes feministes tronades i en guerra amb el món a fer-se'n. Per mi, poden ocupar el seu temps llegint el País en comptes de sotmetre's a, segons les seves paraules, barbaritats que es fan en nom de la ciència. És impressionant que encara quedi gent així, recalcitrant i fanàtica, sempre disposada a indignar-se per tot i amb tothom. Sempre a punt de sentir-se trepitjada i maltractada.
La resta d'articles tampoc tenien pèrdua: una successió d'atacs fanàtics contra tot el que no sigui aquesta esquerra folclòrica i de gin tònic i cigarreta que tenim aquí. Només hi faltava un reportage en blanc i negre sobre les bondats del comunisme cubà o nordcoreà. El seu maniqueisme a l'hora de veure el món és alarmant, no gaire diferent del que tenia el president Bush: l'Eix del Bé i l'Eix del Mal. Fins i tot els malvats del còmics tenen més matissos i motivacions que aquesta gent. Amb una dreta com la que respresenta el PP i una esquerra com la dels socialistes, tronada i guerracivilista, no és d'estranyar que el país vagi com va.
Per acabar el post, una seqüència del Doctor House que il·lustra molt bé aquest tema: una parella de joves duen el fill a l'hospital i en House li prescriu un tractament a base d'una medicina. "No volem contribuir amb la indústria farmacèutica" diuen els pares. "Bé" els respon House, "Sempre podeu contribuir amb la indústria de fabricació de tauts per nen. M'han dit que n'hi ha de moníssims".
