Tenir un blog és una cosa carregosa. En certa forma deu ser com tenir un fill: t'agrada tenir-lo però és emprenyat haver-te'n de fer càrrec en tot moment. Per això a molta gent li agrada més ser tiet que pare. Per això la majoria de la gent, que ja en fa prou cuidant fills i parella, no té blogs.
Darrerament he estat fins les celles de feina i he descuidat una mica Tarda de Birres. He acabat un projecte (del que prefereixo no parlar perquè tinc la seguretat que, tan bon punt digui alguna cosa, sortirà malament), he anat a massa sopars, he recaigut i he tornat a llegir Houllebecq (que té un efecte nefast sobre el meu estat anímic), he anat a presentacions de llibres (el meu mestre i amic Vicenç Pagès ha presentat els Jugadors de Whist, una novel·la que encara no he començat però que promet). He llegit còmics (si encara no teniu The Boys us esteu perdent un dels millors comic book del mercat. També he llegit Persépolis, que m'ha sorprès molt positivament i que també recomano).
I això és una mica tot. El panorama polític segueix essent desolador, tant que no val gaire la pena parlar-ne. La bipolarització amb dretes i esquerres és una cosa absolutament desfassada i absurda, però el President Montilla i els seus n'estan encantats, i ho fan servir com a cavall de batalla per la majoria de comicis. És un miracle que la gent encara vagi a votar.
Ah, sí: ahir vaig veure Rocky IV. El malvat Ivan Drago (interpretat per un Dolph Lungren que fot por de veritat) mata a l'Apol·lo Creed. El semental italià es cobra la seva venjança després d'un entrenament a lo pel·li de Kung Fu (el rus entrena amb tantes màquines que ell mateix acaba assemblant-s'hi). Imagino que els votants d'Iniciativa estaven furiosos quan Rocky va tombar el comunista Drago amb un crochet devastador, però un servidor literalment es va posar de peu, un mica com fa Clint Eastwood a Million Dollar Baby. A mi, què voleu que us digui, em va encantar que el rus caigués.
En fi, per avui res més. Me'n vaig a fer el dinar de diumenge. Espero no despenjar-me tant la propera vegada. A tornar-hi, que no ha estat res.
