Una última reflexió (i ho deixo, ho juro) sobre el Referèndum de diumenge:
Avui he sentit en López Tena. Diu que ha estat un error donar vot als immigrants. Segons ell el motiu és molt simple: d'una banda sí que s'eleva el nombre de votants potencials, però ningú va pensar que a la majoria dels immigrants se'ls en refot la independència de Catalunya. No ens enganyem, amics i amigues: té raó. De manera que si en un poble "x" van poder votar mil persones més, però al final només anar a les urnes, posem pel cas, un centenar, l'estadística de participació baixa dramàticament.
Va haver-hi un altre grup que en unes eleccions normals no hauria pogut votar: els adolescents de setze a divuit anys. Quan vaig ser a al taula (unes tres o quatre hores) potser van venir-ne cinc o sis. Literalment. Els adolescents fan coses d'adolescents, i si no tenen pares molt conscienciats els importa un borrall tot plegat. Passa el mateix que amb els immigrants: si s'obre un grup de (també posem pel cas)tres-cents votants potencials, però només n'hi van cinquanta, l'estadística de participació baixa encara més dramàticament, i en comptes de sumar restem.
Quin desastre! A mi no se m'hauria acudit mai perquè sóc un analfabet matemàtic, però ningú va preveure una cosa així? Tant Happy Flower som que pensàvem que els immigrants i els adolescents anirien a votar en massa, amb barretina, espardenyes i samarra?
De manera que facilitant l'accés a les urnes a dos grups que tradicionalment no l'hi tenen, amb tota la bona fe del món, l'única cosa que hem fet ha estat tirar-nos pedres al teulat. I si a això hi sumem una mica de suport dels Ajuntaments i de la Generalitat els resultats haurien estat, de totes totes, millors, sobretot als pobles amb molta immigració. Una altra cosa és si permetre el vot als immigrants és una victòria per se, però em temo que aquí no hi puc entrar, perquè aquesta és una altra batalla que forma part d'una altra guerra. Perquè també és veritat que quasi em cau una llagrimeta quan vaig veure una dona magrebina, que segurament mai de la vida havia posat una papereta en una urna, venir a votar amb tota la il·lusió del món.
Sóc un sentimental?
