dissabte, 23 de gener de 2010

INICIATIVA FOREVER


A vegades em pregunto per què em cauen tan malament els polítics d'Iniciativa.
Penso: "Tio, potser els tractes injustament, potser no ets prou equànim amb ells". Però aleshores passa alguna cosa que em fa tornar a tocar de peus a terra. En aquest cas va ser l'article de la Pilar Rahola a la Vanguàrdia, em sembla que el van publicar el dijous passat. La Rahola deia que els països que més i més ràpid han ajudat Haití són els EUA i Israel, països que tradicionalment no cauen bé, especialment als companys i companyes d'Iniciativa. Recordem el boicot que van fer contra aquella cantant jueva no fa gaire.

La columnista també es preguntava on eren són els bilions de petrodòlars que els països àrabs podrien aportar (països que els ecosocialistes i les ecosocialistes, tan sostenibles ells i elles, adoren), i perquè personatges de la talla de Chávez, Morales i els dirigents cubans, siguin quins siguin ara, no s'apugen les mànigues i van a donar un cop de mà més seriosament.

Per acabar-ho d'adobar el meu ídol, Joan Herrera, salta el dissabte passat i així, sense solta ni volta, renya a Montilla perquè no és prou dur atacant a la dreta. No va dir-ho en relació a un fet o a unes declaracions. Parlava en general. Venia a ser un: "No tinc res interessant per dir, i tot el que pugui dir sobre l'Horta de Sant Joan serà una cagada, així que carrego contra la dreta i llestos". En ambients etílics se sol dir "Ante la duda, la más tetuda". En ambients postcomunistes mai farien servir un lema tan sexista i discriminatori, però la filosofia d'atac a la que té les tetes més grosses la segueixen amb disciplina castrense.