Aquella nit tocava festa al càmping, de manera que vam fer una colecta i vam anar a comprar mam. Els alumnes de primer que van acompanyar-nos a Tarragona van col·laborar-hi. Els encarregats d'anar a buscar l'alcohol van comprar una quantitat x d'ampolles però només en van entregar la meitat, una mica com passa amb les ONG que ajuden als països africans. Les ampolles restants van amagar-les darrera uns arbres propers a les tendes, i ens escapàvem dissimuladament a fer-ne glopets. De manera que va arribar la nit i ens vam posar a beure. Per descomptat, de seguida es va acabar l'alcohol, i els alumnes més espabilats de Primer van inquietar-se: no concordava de cap manera els diners que havien pagat i la quantitat d'alcohol que havíem comprat. Les excuses dels meus companys de classe ("és que les ampolles eren molt cares") no els va convèncer i un d'ells, sorprenentment borratxo per lo poc que havia begut, va preguntar: "on és l'alcohol, fills de puta?". Vam dissimular tota l'estona que vam poder fins que un company, cansat d'aquell tipus que feia massa preguntes, el va fer callar d'un cop de puny. Lògicament els seus companys de classe van revoltar-se i vam estar a punt d'acabar trencant-nos el nas els uns als altres, però per fortuna la sang no va arribar al riu.
Al cap d'una estona vam anar cap a la tenda. Jo dormia en un extrem, tocant la lona. Pesava figues quan un cop em va despertar bruscament: algú havia caigut sobre la nostra tenda, i va anar de poc que no ens la desmunta tota. "Mierda, que mierda..." barbotejava una veu pastosa. Vaig reconèixer-la de seguida: era un dels paios de la tenda del costat, els que la nit anterior ens havien dit "catalanes hijos de puta". Probablement venia de pixar i va entrebancar-se amb un dels cables de la tenda. Des de la meva posició (estirat i sense gens d'espai, doncs érem sis o set en una tenda per quatre o cinc), vaig clavar un cop a la lona, sense saber massa bé on el tocaria. En aquells moments era un almogàver, la Venjança Catalana, la Guerra dels Segadors, la defensa de Barcelona el 1714. Tot en un sol cop de puny sense cap mena de força, un cop donat per un borratxo contra un altre borratxo. No m'estranya que el país vagi com va si hi ha gaire gent com jo. "Ay, la tienda me ha pegado" va dir ell, que seguidament es va posar dempeus i va tornar fent tentines (imagino) cap a la seva tenda. L'endemà em vaig llevar una mica acollonit i vaig pensar que ja havia begut oli si el paio tenia ganes de venjar-se. Afortunadament l'endemà el pobre noi no recordaria res.
