YAMCHA

De tots els personatges de Bola de Drac em quedo amb en Yamcha. M'és molt fàcil identificar-m'hi. En Yamcha no és un mal lluitador, però està a anys llum dels seus companys Súper Guerrers. Es passa la vida entrenant, pobre, i no en fa prou. Aconsegueix classificar-se a les tres edicions del Torneig de les Arts Marcials però sempre se'l carreguen als quarts de final, exactament com em passa a mi als certàmens literaris. En Yamcha, en el fons, sap que no està fet per aquesta vida, però tampoc li va tan malament com per abandonar-la. És un tipus mediocre, que fa la viu viu. El seu lema és "Qui dies passa anys empeny". Un tipus que sembla més del que és. Insegur, neuròtic i una mica pagerol (recordeu que va viure durant anys al desert acompanyat només d'un gat parlant i volador).

Durant un temps vaig ser membre del seu club de fans. Érem una trententa d'inadaptats d'arreu del món. Teníem un fòrum i discutíem per què en Yamcha sempre les passava tan magres. Vam arribar a la conclusió que els autors de la sèrie li tenien molta, moltíssima mania. A banda d'en Xaos (el recordeu? Aquell petit de color blanc) en Yamcha ha estat sempre el personatge més maltractat. Les pallisses que li clavaven eren antològiques. Arribats a aquest punt vaig perdre l'interès i mai més vaig visitar la web. Fa poc vaig buscar-la per escriure aquest post i no la vaig saber trobar. Imagino que ha desaparegut, com llàgrimes sota la pluja.

Tinc una figura d'en Yamcha a l'estudi. És de la primera època del personatge, quan encara tenia certa importància. Els dies grisos la miro i li pregunto en quin punt del camí ens hem equivocat. La figura mai contesta però sempre m'aguanta la mirada. Es com si digués: "No ho sé, xaval. Fes-te la pregunta a tu mateix".