dilluns, 26 de juliol de 2010

BLOODY MARY

Diuen que el millor moment per preparar-te un Bloody Mary mai és el teu millor moment. Generalment sol coincidir amb una ressaca de proporcios suaus-moderades. No és un còctel tan precís com un Dry Martini i és més obert a improvisacions. A mi m'agrada el clàssic: suc de tomàquet,  vodka (no gaire), llimona, gel, tabasc, salsa worcesteir, una mica de pebre i, si estàs d'humor, una gota de vinagre de mòdena. Si tens api a mà pots posar-hi una fulla a dins. És una medicina fantàstica i alimenta moltíssim. Això sí: te l'han de preparar com a tu t'agrada. No hi ha res pitjor que tenir una ressaca suau-moderada i que et donin un Bloody Mary amb massa vodka o sense algun dels ingredients, com ara el tabasc. Un Bloody Mary sense tabasc és com un mojito sense menta. El diumenge passat me'n van fer un d'horrible. Quan tot just anava per la meitat l'estómac se'm a començar a regirar. Em passa cada vegada que  menjo -o en aquest cas, que bec- una cosa que no m'agrada. La ressaca va passar de lleu-moderada a important, per acabar essent èpica. És un fet estrany, sobretot si tenim en compte que eren les vuit del vespre, una hora en que les ressaques tendeixen a desaparèixer per deixar lloc, si s'escau, a una nova nit de copes. Podria atribuir-ho a l'edat, és clar, però m'estimo més pensar que la culpa és del cambrer, que no sap preparar Bloody Maries com Déu mana.