La majoria de gent que escriu, un cop han acabat el text, esperen un temps abans d'enviar-lo allà on l'hagin d'enviar. D'això se'n diu "fer dormir el text" o "deixar-lo reposar". Amb els escrits passa el mateix que amb el bon vi: amb el temps, milloren. Com més temps passen a la bóta millors són quan els tastes. Quan revises un text al cap d'uns dies d'haver-lo escrit sempre hi trobes tota mena d'errades que al principi t'havien passat desapercebudes.
Quan tens un blog, generalment, no deixes dormir res. Com a màxim, i de forma excepcional, un dia o dos. Escrius, repasses i el penges: és l'única manera de tenir-lo una mica actualitzat.
El problema arriba quan llegeixes un text al cap d'uns dies d'haver-lo penjat. Sovint t'horroritzes i et preguntes com cony vas ser capaç de fer-ho. Descobreixes faltes d'ortografia, de lèxic i de sintaxis, i et promets a tu mateix que la propera vegada deixaràs reposar el post abans de penjar-lo. Però la propera vegada et passa el mateix: no tens temps, i si vols tenir un blog una mica actiu no pots tenir gaires contemplacions ni ganes de lluïr-te estilísticament. I al final el penges sense repassar,com acabo de fer ara mateix.
