Alguna gent segueix insistint en que Internet no afavoreix les relacions interpersonals. Doncs bé, aquesta gent segueix equivocant-se. La Xarxa ens permet, precisament, conèixer i contactar amb persones que, si no, mai no hauríem conegut. Quan feia Humanitats a la UOC ocupava bona part del meu temps d'estudi al Fòrum Comunitat, un espai que la Universitat posava a disposició dels estudiants, i que nosaltres fèiem servir per tirar-nos els plats al cap. Alguns debats -majoritàriament centrats en política- van ser antològics. Recordo que, quan tornava de copes a les tres de la matinada, em connectava abans de posar-me al llit per saber si algú havia dit alguna cosa nova, o si havien respost algun dels meus posts. Quan la polèmica era heavy obrir el Fòrum Comunitat era la primera cosa que feia després de llevar-me. Els catalanistes deien que era ple d'espanyolistes, i els espanyolistes deien que era ple de catalanistes. Uns el veien de dretes i els altres el veien d'esquerres. Era una bogeria. Divertit, però una bogeria. Vaig aprendre molt, i hi vaig conèixer un munt de gent, allà: Socialistes, peperos, independentistes, pancatalanistes, convergents, independentistes que es tornaven federalistes, filocomunistes i així anar fent. Ens clavàvem d'hòsties però després, com bons boxejadors, ens abraçàvem quan el combat s'acabava i, si calia, fèiem front comú per enfrontar-nos a rivals més perillosos (una vegada va haver-hi un merder molt gros amb un paio que ens volia denunciar a tots plegats. Un dia d'aquests l'explicaré amb més calma).
Gràcies als Facebook he retrobat alguns d'aquests amics. Per mi és una cosa fantàstica. Ens veiem per aquí, xavals i xaval·les!
