El calentador s'ha tornat a espatllar. És el tercer cop en el que va d'any. I tenint en compte que només fa un any que vivim al pis, és una mitjana més que notable. Un veí em va explicar que és un model merdós, i que per això es fa malbé tantes vegades. Sembla ser que, durant l'època daurada de la construcció, aquest tipus de pràctiques eren força freqüents. El meu veí segurament té raó, ja que en una de les ocasions al tècnic quasi se li escapa el riure quan va veure el model que ens havien posat:
- No és gaire bo, no - va confessar.
El pitjor, però, no és el calentador fet malbé. Aquestes coses passen, i personalment tinc molt mala sort amb la tecnologia (he arribat a pensar que tinc un poder mutant que cortcircuita tots els aparells electrònics del meu voltant). El problema és que la màquina va petar el dijous passat, i fins demà (dijous) no vindrà el tècnic. Una setmana exacta. En part comprenc que hi ha crisi i que les empreses han de retallar despeses, però crec que deixar a unes persones sense calefacció ni aigua calenta durant set dies és una animalada. La calefacció i l'aigua calenta són dos dels pilars de la cultura occidental. Què hauria passat si haguéssim tingut criatures? O si algun dels dos hagués estat malalt? Si vols que t'arreglin el televisor -ho tinc comprovat- vénen l'endemà mateix, però has d'esperar una setmana per la calefacció. És més fàcil morir-te de fred que quedar-se sense la Belén Esteban.
