diumenge, 21 de novembre del 2010

LA SORT

Cada vegada estic més convençut que al món hi ha una quantitat determinada de sort que no agumenta ni disminueix. Segons algunes teories, amb la riquesa passa el mateix: hi ha la que hi ha, i hem de procurar que es reparteixi bé. Això explicaria perquè algunes persones en tenen tanta i d'altres, tant poca.
Si jo tinc, posem pel cas, setanta unitats de sort, això implicarà que una altra persona en tingui només trenta unitats, (de manera que tots dos sumem cent). Si les coses se'm compliquen i baixo de setanta unitats de sort a quaranta, ell automàticament en tindrà seixanta (i, per tant, les coses li aniran millor). És a dir: que hi hagi gent afortunada implica per força que hi hagi gent desgraciada, perquè la sort no creix, simplement es redistribueix.
Diuen que si la riquesa es repartís bé podríem aconseguir que tots els països del món tinguessin el nivell de vida que tenia Portugal fa pocs anys (abans, suposo, de que Ryanair hi aterrés). No podríem tenir un televisor al lavabo ni comprar-nos camises de cent euros però ningú passaria gana. No sé si amb la sort això seria factible: aconseguir que es repartís millor i fer que tots tinguéssim, per exemple, cinquanta unitats de sort. El món seria un lloc molt més just i agradable.