Ahir al vespre - tornava del gimnàs amb cotxe- vaig posar RAC1. Hi havia dos tertulians, la Patricia Gabancho y un home que no sé qui era. Comentaven l'assalt de les tropes americanes al cau de Bin Laden. Gabancho i el seu company van improvitzar l'aquelarre antiamericà més delirant i passat de rosca que mai he sentit en un mitjà de comunicació.
Més enllà del saludable escepticisme i de la visió crítica -i mínimament imparcial- que tot periodista hauria de tenir, els dos tertulians van llançar les seves diatribes furioses contra Obama i contra la societat dels EUA en general. Em va preocupar: més que RAC1 semblava una franquícia catalana d'Al Jazeera. L'un acabava les frases de l'altre, i era a veure qui la deia més grossa, com passa a les tertúlies d'Intereconomía.
Va arribar un moment que, sense poder-ho suportar més, vaig haver de canviar d'emissora. A la Cadena 100 la Paulina Rubio cantava Causa y efecto. Vaig decidir que m'agradava més la Paulina que no pas la Patricia, de manera que jo també vaig començar a cantar.
